Els udols dels covards…
Les pantalles, sens dubte, s'han convertit en els caus on s'amaguen molts covards als quals els sobra maldat, mala educació, ignorància i supèrbia. A cop de teclat, quan els irrita el color de pell d'altres humans, la seva llengua, la seva religió o senzillament la seva existència, disparen paraules plenes de verí que els omple de goig i embriaguesa. La veritat és que res no és nou en aquest món nostre, continuem reciclant i rumiant les mateixes ferides de sempre: la raça, el color, el credo, la trinitat de tots els mals de la nostra llarga i ramificada història universal!
L'arma que mata i la foguera que crema ara han mutat en una cosa més complicada i de més risc; les xarxes socials s'han convertit en les profundes catacumbes on queden enterrades l'ètica, la sensibilitat i la humanitat, un submon alimentat per la ràbia de gossades amb set de fer mal i ganes d'humiliar, i així van actuar contra les nenes del sorteig de la loteria de Nadal. Els comentaris d'odi que fan al·lusió a aquestes nenes reflecteixen com d'arrelat està el racisme en una part de la societat que funciona i s'alimenta de prejudicis i odi gratuït. I no es tracta únicament de les nenes de Sant Ildefons. Els insults gratuïts i la demagògia barata també habiten els espais de comentaris de notícies de molts diaris i les seccions d'opinions de lectors es converteixen en un escombriaire emocional on només aflora odi i menyspreu, i aquí em refereixo a notícies el tema principal de les quals, ocasional o accidental, tingui alguna cosa a veure amb immigració o cultures que no són del grat d'aquesta massa oculta darrere de les pantalles i que no perd cap ocasió per manifestar la seva apologia a l'odi i aclamar als quatre vents la seva pròpia superioritat moral i racial.
Malgrat tot, en el camí recorregut continuem arrossegant doloroses fronteres que ens fragmenten com a espècie, el nostre inconscient col·lectiu continua contemplant la piràmide que ens classifica segons el color de la nostra pell: com més fosc és, més drets despullats; com més clar és, més privilegis atorgats, incloent-hi el privilegi de l'insult gratuït, el privilegi de no sentir vergonya en atrevir-se a considerar que un altre ésser humà és inferior senzillament perquè sí, insults ja siguin en xarxes socials, al carrer, en la feina o en un camp de futbol.
El racisme està ben instal·lat pertot arreu, ben arrelat, mantingut perquè és un dels equilibris que necessita la injustícia social i amb les seves diferents facetes, com bé va assenyalar Pierre Bourdieu: “Cal tenir present que no hi ha un racisme sinó racismes; hi ha tants racismes com grups que necessiten justificar que existeixen tal com existeixen, la qual cosa constitueix la funció invariable del racisme”.
Les nenes del sorteig de la loteria de Nadal incomoden els que només saben sentir odi, les nenes van cometre l'error de ser unes nenes normals com totes les de la seva edat, però els ulls de les quals estan corcats pel rancor social que no els perdona el simple fet d'existir!
Com va dir Rosa Parks : “No podem permetre que la història es repeteixi. Hem d'aprendre d'ella per crear un futur millor". Afortunadament en aquestes mateixes pantalles hi habita també una altra part d'humans que sí que creuen en el just i lluiten per equilibrar el món, i així són les dues cares de la mateixa moneda!
