La UE s’enfonsa a Macedònia
Altre cop la història es revolta contra Macedònia del Nord. Després de la llarga negociació amb Grècia per arribar a un consens sobre el nom oficial d’aquesta antiga república iugoslava, ara és Bulgària qui ha decidit treure la seva pròpia llista de greuges per aturar l’inici de les negociacions d’adhesió de Macedònia del Nord a la Unió Europea. El govern de Sofia diu que abans d’obrir converses cal resoldre les disputes bilaterals entre els dos països per temes de llengua i d’història. Es tracta que Macedònia del Nord accepti que la seva llengua té arrels búlgares, i que els seus llibres de text s’adaptin per reflectir la versió búlgara del que anomenen la “història compartida”. Davant l’enèsim escull, el comissari de veïnatge i ampliació, l’hongarès Olivér Várhelyi, ha proposat d’avançar en les negociacions d’adhesió -previstes per al juny- amb Albània, i deixar els macedonis per més endavant. Una idea que ha dividit la UE -amb Alemanya, Àustria, Eslovàquia i Grècia en contra- i que a Skopje sona a desastre anunciat.
La coalició de govern que lidera el primer ministre, Zoran Zaev, artífex també de l’acord amb Grècia, ha apostat la seva credibilitat i el seu futur polític a la futura adhesió a la UE. Però l’objectiu s’allargassa i el suport dels macedonis a entrar a la Unió ha caigut més de 10 punts percentuals en sis anys, tot i que es manté al voltant del 69%. En una entrevista al digital Politico, Zaev advertia, aquesta setmana, que la frustració amb la UE ha anat en augment en els últims mesos al seu país. El retard en la distribució de les vacunes contra el covid-19 promeses des de Brussel·les ha portat Skopje a recórrer a l’aprovisionament ofert per la Xina i Sèrbia. Un nou fracàs en la promesa de negociació d’una futura adhesió eixamplaria, encara més, la pèrdua de terreny i d’influència de la Unió Europea als Balcans. Per no parlar de quin missatge enviaria Brussel·les a uns països a qui reclama esforços reformadors per després no complir amb el calendari promès. El primer ministre Zaev ha intensificat la seva agenda diplomàtica a la UE en les últimes setmanes.
Esperances congelades
Macedònia del Nord ja va haver de passar anys amb les seves esperances de futur congelades, sotmesa al poder autoritari d’un primer ministre, Nikola Gruevski, avui fugit de la justícia del seu país i amb asil concedit a Hongria, per escapar de la condemna a dos anys de presó per corrupció. Des de Budapest, Gruevski continua sent una figura clau de l’oposició a l’actual govern de Zaev. Des de Skopje costa creure que l’agenda del comissari de l’ampliació, Várhelyi, sigui gaire diferent a la del seu mentor polític, Viktor Orbán.
A més de la tensió interètnica que es manifesta de tant en tant, i del repte de seguir fent neteja de la corrupció, el govern de Skopje ha de fer front, els pròxims mesos, als efectes econòmics de la pandèmia. El Banc Mundial preveu un dèficit pressupostari del 4,7% aquest any, una xifra menor, però, que la prevista per Albània (5,4%) i per Kosovo, Montenegro i Sèrbia (de prop del 7%). Si Macedònia del Nord torna a quedar com a ostatge de la política interna i els ressentiments històrics d’un altre estat membre de la Unió, el fracàs no serà només per a Skopje. La derrota tornarà a ser de la UE, que, una vegada més, haurà sacrificat la seva credibilitat als Balcans.
