UIB, sí; Govern, no
És una excel·lent notícia que la Universitat de les Illes Balears hagi obtingut 18,7 milions d'euros dels fons europeus Next Generation per al projecte de transformació del seu campus en un espai autosuficient d'autoconsum energètic: és a dir, que produirà l'energia que consumeix, amb el propòsit de reduir al mínim les seves emissions contaminants.
El finançament obtingut és del 100%, en una convocatòria en què el projecte de la UIB competia contra d'altres per obtenir els ajuts del Pla de recuperació, transformació i resiliència d'Espanya, és a dir, els fons Next Generation. Un finançament complet significa també una completa adequació del projecte als objectius que persegueixen aquests fons europeus, que es van activar per respondre a la crisi generada per la pandèmia del coronavirus, però també, més enllà d'això, amb la voluntat d'impulsar una economia descarbonitzada. Si ho volem dir d'una altra manera, un capitalisme respectuós amb el medi ambient, que aprofiti els recursos del planeta sense rebentar-los. Un capitalisme ètic? No necessàriament: per a qui li agradin més les explicacions menys amables, un capitalisme que entén que, en un entorn de catàstrofes naturals i malalties infeccioses, el negoci se'n va en orris. Perquè hi hagi capitalisme, cal que hi hagi prèviament unes certes condicions de vida.
El fet és que, una vegada hagi dut a terme aquesta transformació del campus (el final del projecte està previst per a l'any 2027), la UIB generarà la totalitat de l'energia que consumeix, i deixarà d'emetre 2.800 tones de CO2 a l'any. Això converteix la UIB en una entitat realment capdavantera en matèria d'eficàcia energètica, i una de les que s'hauran pres més seriosament l'acompliment dels objectius de la campanya global Race to Zero, dins l'Agenda 20/30 contra el canvi climàtic. El vicerector de Campus i Universitat Saludable, Adrià Muntaner, s'ha mostrat exultant en les declaracions que ha fet al respecte, i realment no n'hi ha per a menys. Encara que sigui per sortir del costum, cal felicitar una institució de les Balears per una feina ben feta i una aportació realment significativa al bé comú.
L'esperit dels fons Next Generation és exactament aquest: fer possibles les noves formes de l'economia europea, i deixar enrere les velles. La Comissió Europea ha insistit reiteradament en la necessitat no tan sols de descarbonitzar, sinó també de reindustrialitzar i digitalitzar, fugint de models poc o gens productius, i poc o gens compatibles amb les exigències climàtiques, com el del monocultiu turístic de les Balears. Per això un Govern com el que tenim a les Balears, suportat per negacionistes del canvi climàtic, euròfobs i haters de l'Agenda 20/30, i que s'encaparrota a seguir mantenint el turisme de masses com a eix principal de l'economia, és un problema, perquè és un Govern que circula en contra direcció de la Unió Europea, a pesar de formar-ne part. No tan sols això: també és un govern que no s'empegueeix d'aprovar un decret llei d'habitatge (abominaven dels decrets llei, i ara en fan cada setmana) que no és més que un xec en blanc per als fons voltor (aquests són relativament nous) i els constructors amb menys escrúpols (que són els de sempre ). La presidenta Marga Prohens bravejava d'haver enllestit el decret llei en tres mesos, en lloc dels sis que s'havien donat per dur-lo endavant. En realitat, per fer el que han fet en tenien a bastament amb tres setmanes, o tal vegada tres dies. Es tracta d'una altra tornada imaginària als anys del boom del turisme i el totxo, just quan l'economia europea es proposa prendre un altre rumb i una altra manera de fer. Si en cap moment tenen curiositat per saber quins són, en el projecte d'autosuficiència i autoconsum energètic del campus de la UIB en tenen un bon exemple.