Les ulleres roses de la ministra

Cada dia em trobo amb més gent que em diu que hi ha massa negativitat a l’ambient, que somriure en públic ha esdevingut sospitós ("De què riu, aquest?") i que així que surt algú a explicar que té una solució per a un problema n’apareixen una dotzena que se li tiren a la jugular amb totes les pegues que hi veuen. I normalment, els de les pegues ho tenen fàcil, perquè en un món tan interdependent el que arregles per aquí pot ser que ho estiguis esguerrant per una altra banda. Però esclar, si no ho proves perquè el consell de pessimistes, desconfiats i sorruts te’n fa passar les ganes, la cosa no avança. És important, però, no confondre esperit positiu amb portar permanentment unes ulleres de color de rosa, no fos cas que ens passés com a la ministra espanyola de Turisme, Reyes Maroto, que s’ha referit a l’erupció del volcà a les Canàries com a “espectacle meravellós” i “reclam”, amb la lava empassant-se cases. Potser que ho deixi refredar, que reinventar-se té els seus límits.