Aquella última Copa de l’Ath. de Bilbao
En un més dels incomptables absurds de la Lliga espanyola i del futbol modern en general (¿van veure l’Ath. de Bilbao jugant de blanc al Bernabéu perquè el Madrid volia vendre una samarreta nova?), aquest cap de setmana no hi ha competició a Primera Divisió perquè es juga la final de Copa. Si el que volen és solemnitzar la competició dedicant-li una data en solitari, que facin com anys enrere i juguin la final just quan acabi la Lliga i deixin de marejar els aficionats.
La final d’avui la juguen l’Athletic Club i el Mallorca. Han passat quaranta anys des de l’últim títol dels bilbaïns. En aquestes quatre dècades han disputat sis finals i les han perdut totes, quatre de les quals contra el Barça.
La final del 1984 (Ath. 1- Barça 0) no va ser un partit qualsevol. Es va jugar a Madrid i va acabar a cops de puny i puntades entre jugadors del Barça i de l’Athletic. Eren els anys d’una tibantor molt gran entre els dos clubs, després de les greus lesions de Schuster i Maradona per culpa del joc duríssim de l’equip basc. En aquells anys, San Mamés va ser un estadi molt hostil al Barça.
Eren anys de drames i decepcions blaugranes sense fi, amb puntes de celebracions en forma de finals. El president Núñez va pujar a l’avió l’endemà de la final gairebé sense poder caminar, víctima d’un còlic nefrític. Aquella mateixa nit, mentre anava buidant un termos de cafè i una ampolla de whisky, un insomne i desenganyat Menotti li va dir a Joan Patsy, aleshores a El Periódico, que se n’anava del Barça. L’any següent, sense Maradona i amb Venables a la banqueta, els blaugrana van guanyar la Lliga a Valladolid.
La final d’aquest dissabte té un favorit, l’Ath. de Bilbao, i un aspirant que no té res a perdre, el Mallorca. Després de 40 anys de desenganys, per a l’Ath. és o ara mai. Però ja sabem com és el futbol.
