La ultradreta narcisista s’exhibeix
Tenen les idees clares i no se n’amaguen. Al contrari: l’exhibició impúdica del seu ideari n’és una part essencial. El missatge ha esdevingut també el fons. Es tracta de reduir orgullosament l’administració, aprimant-la de manera considerable. I fer-ho sense miraments per als qui puguin sortir-ne perjudicats, milers de ciutadans que fins i tot potser els han votat. El caos contradictori és fabulós.
Washington acull aquests dies la cimera de la ultradreta, amb Donald Trump d’amfitrió i una coa de convidats, entre els quals el narcisisme guanya per golejada. L’argentí Milei, campió de l’extravagància i la duresa dialèctica, ha regalat una motoserra a Elon Musk, que l’ha mostrat en públic com una diversió. És el símbol de la retallada del sector públic i de l’antiestatisme d’aquest capitalisme que s’autoproclama llibertari. Una llibertat per desmuntar les lleis reguladores del mercat, per prescindir dels ajuts socials, per facilitar els negocis dels superrics al poder; però també negocis dubtosos com ara el frau d’una criptomoneda que ha tingut el suport del president argentí.
Desconstruir la democràcia des de dins a cop de decret i motoserra s’ha convertit en acció i propaganda, tot alhora. Es tracta de governar contra les institucions amb una retòrica de paraules gruixudes i gestos espectaculars, suposadament divertits. En aquest xou, els fets i les dades queden negligits. No compta tant el què com crear un clima d’adhesió a aquesta revolució d’extrema dreta que està unint els nacionalistes exacerbats de diferents parts del planeta en una croada autoritària.
L’atac a l’estat de dret és un fet i un espectacle. I, encara que sigui difícil d’entendre des de la defensa dels valors de llibertat, igualtat i fraternitat, molta gent aplaudeix la deriva destructora. Cal preguntar-se per què i cal respondre-hi amb propostes i discursos creïbles, realistes, plausibles. De moment, l’onada radical ultra continua fent forat en l’opinió pública a costa de la convivència i la cohesió social, i també de la multilateralitat i la diplomàcia. El món és més insegur i impredictible.
Fins on arribarà el desmuntatge democràtic? L’estat del benestar a Europa podria tenir els dies comptats si les dretes extremes continuen creixent. Als Estats Units, on era prou més feble, està en el punt de mira. La reunió de Washington certifica que el programa és global. Abascal (Vox) hi ha anat amb altaveus al seu servei.
Aquest descarament també es produeix al bressol del nazisme, una Alemanya en la qual el partit neonazi d’Alice Weidel, Alternativa per a Alemanya (AfD), ha escalat posicions d’una manera que anys abans no es podia imaginar. Venen temps complicats per defensar la democràcia i la convivència. El que ara ven és la fúria.
