La Unió Europea: entre Sonàmbuls, crisi i desafiaments

Ara fa uns anys es va publicar el llibre The Sleepwalkers: How Europe Went to War in 1914 (Penguin Books), traduït com “Els sonàmbuls, com Europa va anar a la guerra”.  En aquesta obra, Christopher Clark reflexionava sobre com les elits del Vell Continent, durant les dècades prèvies a la Primera Guerra Mundial, varen fomentar el populisme, l’odi i la demagògia amb l’únic objectiu de perpetuar-se en el poder. La resta, com es diu, és història. Avui, els paral·lelismes entre aquells convulsos anys i el present són més que evidents.  

En la darrera dècada els habitants de la Unió Europea ens hem vist afectats per diversos xocs que han transformat la nostra realitat en profunditat. Així, per exemple, la Gran Recessió del 2008 tensà societats com la grega, la portuguesa, o l’espanyola, i es va deixar clar que els grans banquers podien tombar qualsevol democràcia a cop d’austeritat. Posteriorment, el 2019, el Brexit evidencià els febles fonaments de la construcció europea. Un any després, el 2020, la pandèmia de la covid-19 deteriorà el nostre malmenat sistema de salut. Finalment, la invasió d’Ucraïna (2022) i l’ocupació de Gaza (2023) han mostrat la debilitat de la UE en termes militars i diplomàtics. I és que no ens hem d’enganar, per a mig món, les institucions comunitàries són una mera comparsa dels EUA i l’OTAN. El clima prebèl·lic s’estén, la por a Putin s’atia i es reviuen debats que fa pocs anys es consideraven estrambòtics, com el que té a veure amb la possibilitat de restaurar el servei militar obligatori.

A tot això se li ha de sumar la crisi climàtica. Europa és el continent sotmès a un procés més ràpid d'escalfament, i els riscos climàtics amenacen la nostra seguretat energètica i alimentària, així com els ecosistemes, les infraestructures, els recursos hídrics, l'estabilitat financera i la salut de les persones. Segons els experts, molts d'aquests riscos ja han arribat a nivells crítics i podrien ser catastròfics si no es prenen mesures urgents i contundents. 

Tot això ha conduït a l’augment de la desconfiança i les desigualtats. I és normal, perquè avui un de cada cinc ciutadans de la UE es troba en risc de pobresa i exclusió social –el percentatge s’enfila fins al 27% a Espanya. No és estrany, doncs, que el nombre d’euroescèptics arribi al 30% arreu del continent. El resultat de tot plegat és l’esperat: augmenta l’extrema dreta arreu sobre les cendres del desencís. 

Segons la Interpol, la violència dels grups neonazis es troba ja entre les principals amenaces a la seguretat a la UE i posa en perill els drets de les dones i les minories. A més, conceptes com "gran desplaçament" enterboleixen el debat i la política sobre el control de la immigració. Així, no és només un problema greu que l'extrema dreta avanci o, fins i tot, que guanyi, com Geert Wilders a Holanda, sinó que els seus postulats contaminen el centredreta, i altrament, el centreesquerra.

En definitiva, els reptes de la UE són gegantins i diversos. Per parlar de tot això, fa uns dies es va presentar a Palma el manifest “Una Europa per a tothom”.  La iniciativa, impulsada per la plataforma Visc a Mallorca!, amb el suport de l'Obra Cultural Balear, el grup ecologista GOB, els sindicats CCOO i STEI, i diverses entitats com la Fundació Darder-Mascaró, la Fundació Gabriel Alomar, el Col·lectiu Aurora Picornell, Iniciatives del Mediterrani i l'Instituto República y Democracia defensa una Europa en pau, democràtica, sostenible, socialment justa, on es defensin les cultures pròpies dels seus pobles i els drets humans sense distinció de gènere, orientació sexual, identitat, raça o nacionalitat. Així mateix, els signants el text adverteixen que Europa es troba en una cruïlla decisiva: “o es converteix en una entitat únicament econòmica i militar al servei dels poderosos, o avança cap a un model més federal, solidari i asimètric, on es prioritzin els més necessitats” afirmen. Els impulsors del manifest iniciaran una recollida de firmes i una campanya a xarxes socials per conscienciar a la ciutadania sobre la importància d’Europa en les nostres vides.

I és que cal recordar, ara més que mai, que d'aquí a dues setmanes tenim eleccions a l’Europarlament. Fa cinc anys, a les Illes Balears, el PSOE va guanyar amb el 29% dels vots, seguit de lluny pel PP (21%), Ciutadans (12%), Podem (10%), Vox (7,6%) i Esquerra - Ara Repúbliques (4,9%). Pareix que en fa mil anys. Avui l’escenari polític es dibuixa completament diferent. Segons les enquestes, el Partit Popular (PP) es perfila com la primera força. S'espera a més un retrocés generalitzat de les opcions obertament europeistes, especialment dels partits progressistes i de centre. Depèn de nosaltres demostrar que les enquestes s'equivoquen i que Europa pugui continuar avançant en la construcció d’una Unió basada en els valors de la cooperació, la solidaritat i la democràcia. Parlem d’Europa, a casa, al bar, a la feina. Parlem-ne molt. Tot depèn de nosaltres.