Sense universitaris
Un titular de portada del Diario de Mallorca d'aquest dilluns ho recollia: “Balears és la comunitat amb menys joves que van a la universitat”. En aquest darrer curs 2023/24, el percentatge de la població de les Balears que té entre 18 i 24 anys i cursa estudis superiors s'ha situat en un 10,8%. És una taxa tres vegades menor que la mitjana de l'estat espanyol, que és del 31,6%. El percentatge a Catalunya és del 31,8%, lleugerament més alt que el d'aquesta mitjana. Les comunitats amb més joves que segueixen estudis superiors són Castella i Lleó, amb un 42,8%, i Madrid, amb un 44,8%.
El cas de les Balears va, per descomptat, directament lligat amb una taxa d'abandonament escolar que –en proporció inversa a la de població universitària– és la més alta de tot l'Estat: un 19,1%, 5,5 punts per damunt de la mitjana. Les casuístiques són necessàriament diverses a cada territori, però, en el cas de les Balears, aquestes dades alarmants són conseqüència d'un model econòmic basat en el monocultiu turístic. N'és un dels efectes més perniciosos, juntament amb la precarietat laboral i els problemes d'accés a l'habitatge. De fet, tots aquests efectes s'expliquen mútuament entre ells i van units de forma indestriable.
Ja m'excusaran l'obvietat, però un model econòmic no és només unes taules de resultats, sinó que també implica un model de societat i unes formes de vida. La idea del turisme com una fatalitat, com l'única activitat econòmica que es pot dur a terme en un indret com les Balears, està fortament arrelada dins la ciutadania del país, i també entre les classes dirigents. Per a una gran part de la població, això deriva en una altra idea tan falsa com nociva: la dels estudis com un luxe que no es poden permetre, o simplement com un esforç que no cal fer, per dedicar-se a alguna feina que directament o indirectament tingui relació amb el turisme. Si després han de fer algun curs de formació ja el faran, però molts interrompen la seva formació acadèmica quan acaben l'escola primària, o abandonant a mig fer els estudis de secundària (també la FP). No perceben que estudiar pugui ser interessant ni convenient per al seu futur. No se'ls incentiva per fer-ho, i tampoc es transmet aquest missatge als immigrants que arriben per cercar feina en el turisme. Al contrari, el que domina és la idea que treballar mig any sí i mig any no, i anar tirant de temporada en temporada, és un horitzó vital acceptable. Molts pares no es preocupen si els seus fills segueixen aquest guió, perquè ells han fet el mateix.
Enguany hauran passat, quan acabi la temporada, uns vint milions de turistes per les Balears. Es computarà com un èxit i s'exhibiran les bones dades d'ocupació laboral, al mateix temps que hotelers i turoperadors diran que cal cuidar més el sector i presentaran la seva carta d'exigències per a la propera temporada. S'obviarà que un país (una comunitat autònoma, una societat, digueu-ne com vulgueu) basat en aquests plantejaments és un país deixat en mans dels especuladors i els espavilats. I abocat, per tant, al fracàs.
