Una universitat per a les properes generacions

Imatge de la biblioteca en una facultat de la Universitat Autònoma de Barcelona
14/09/2022
3 min

El sistema universitari català gaudeix d’una singularitat pròpia i amb mirada europea si el situem en el context del sistema estatal. Aquest sistema diferenciat es tradueix en una molt bona posició en els rànquings internacionals. És reconegut pel rigor, la qualitat en la docència i els resultats en recerca, malgrat que necessita continuar augmentant el seu finançament.

El projecte de la Ley Orgánica del Sistema Universitario, la LOSU, aprovat pel govern espanyol, no garanteix que el sistema universitari català pugui continuar desenvolupant aquest model, i no només això, sinó que suposarà una autèntica limitació per a les universitats catalanes. Un cop coneguts tots els detalls, podem afirmar que, ara mateix, no és la millor llei per a Catalunya. Hi ha una sèrie de demandes bàsiques que hem de defensar.

D’una banda, l’impacte econòmic. Els que governem no podem fer lleis sense calcular-ne el cost econòmic i acompanyar-les del corresponent pressupost. Això és el que torna a fer el govern espanyol amb la LOSU, oferint una nova mostra de deslleialtat institucional. Les mesures que proposa tindrien un impacte al pressupost del govern de la Generalitat de Catalunya de, com a mínim, 67 milions d’euros. Per tant, aquesta llei augmenta el dèficit fiscal de Catalunya si no s’acompanya de recursos econòmics. Ells legislen i nosaltres hem de pagar. Tampoc tenim cap informació sobre el traspàs de beques pendent des de fa anys. Vull recordar una altra situació molt greu: l’article 158 de l’Estatut d’Autonomia atorga a la Generalitat les competències exclusives en recerca, desenvolupament i innovació tecnològica. Ara bé, aquesta competència no ha anat mai acompanyada dels fons econòmics pertinents. Segons l’últim càlcul, del 2018, s’haurien d’haver transferit més de 500 milions d’euros.

D’altra banda, les universitats, que són les que hauran d’aplicar la llei, ja han alertat de la falta de coordinació entre la LOSU i la Llei de la Ciència aprovada pel mateix govern espanyol. I això genera dificultats en la seva aplicació.

També és cabdal que la llei respongui a les necessitats de les universitats del segle XXI i que permeti acostar-se al model seguit pels països europeus més avançats, que haurien de ser referent i mirall. En canvi, aquesta llei gira l’esquena a Europa, ja que aposta pel model únic d’universitat i no s’obre a un sistema universitari plural. Nosaltres demanem una legislació de portes obertes i flexibilitat. A més, defensem que, com fan a Europa, hem de poder oferir graus de 180 crèdits, de tres anys, que aquesta llei suprimeix.

Finalment, la defensa del model català del professorat. Escoltant la comunitat universitària, estem treballant en un pla de xoc amb mesures per protegir el talent i afavorir el relleu generacional que inclourem en els propers pressupostos de la Generalitat. Aquest pla preveu, entre altres mesures, contractar professors associats com a professors de dedicació a temps complet. Tenim previst dedicar-hi almenys trenta milions d’euros. Ara bé, si no hi ha canvis en el redactat de la LOSU, no podrem aplicar-lo, ja que aquesta llei vol generalitzar el model funcionarial per al personal docent i investigador. Una política que no s’adapta a la realitat de Catalunya perquè, en exercici de les competències que tenim, hem desenvolupat un model propi de carrera acadèmica i de contractació de professorat. Un model més enfocat a l’atracció, la retenció i la recuperació del talent. A més, no podem posar en risc la continuïtat del programa Serra Húnter, que s’ha desplegat per afrontar la contractació de professorat d’alt nivell. Aquest programa, recollit en una llei del Parlament de Catalunya, constitueix una figura pròpia del sistema català i és una de les eines més potents que tenim.

Tenim la responsabilitat de defensar el model d’aquest país, amb la seva singularitat. La LOSU ha avançat, però hi ha qüestions de matriu del sistema que són les que volem posar sobre la taula. Aquesta llei, tal com està plantejada, significa una oportunitat perduda que no ens podem ni volem permetre.

Teníem i continuem tenint voluntat de construir, sempre, i, per tant, estem oberts a negociar per tal d’introduir les millores que calgui que permetin al sistema universitari català fer noves passes endavant. Espero comptar amb la complicitat dels partits polítics catalans a Madrid per defensar el sistema i la seva singularitat davant les invasions competencials. Perquè estem preparant el país per a les properes generacions, per als reptes de futur que tenim com a societat, i necessitem unes universitats que ens acostin a Europa i que puguin desplegar tot el seu potencial. Tenim el model i l’hem d’enfortir i defensar. 

stats