El capitalisme, font d'idees materialistes, ens ha abocat a l'abisme de la ignorància. Per combatre aquesta alienadora dictadura del benefici, un grup d'intel·lectuals catalans acaba de presentar un manifest, Unes humanitats amb futur, que advoca per una major presència en els plans d'estudis d'unes matèries considerades l'espina dorsal d'Occident. Ja fa temps que en les actuals "democràcies comercials" s'estudia per exercir una professió i no per adquirir els coneixements necessaris que ens permetin interpretar millor el nostre llegat literari, artístic i científic. Un dels signants del manifest, Jordi Llovet, és de l'opinió que no es pot tenir un sistema democràtic pròpiament dit si la ciutadania no està preparada intel·lectualment per discernir, a partir del passat, les coses que passen al present.
Ja al segle I aC Ciceró parlava d' humanitas en el sentit de compassió envers els nostres semblants. Atès que, segons el seu parer, la formació intel·lectual i, sobretot, lingüística feia més comunicatiu i, per tant, més compassiu l'home, el gran orador romà anomenà també aquesta "formació" com a humanitas. Durant l'edat mitjana les disciplines humanístiques foren conegudes com a arts liberals, les quals, encabides dins dels studia humanitatis, es dividiren en dues branques: el trivium (gramàtica, retòrica i dialèctica) i el quadrivium (aritmètica, geometria, música i astronomia).
A partir del segle XIV, amb l'antropocentrisme del Renaixement, els studia humanitatis cobraren més sentit que mai ja que rescataven de l'oblit màximes com Homo sum, humani nihil a me alienum ("Home som, res del que és humà m'és aliè"), del comediògraf Terenci. La revolució cultural i científica que es produí durant aquesta època històrica fou precisament gràcies als "sabers desinteressats" de l'antiguitat clàssica que ara la humanitat, en un acte de supèrbia, rebutja titllant-los d'inútils.
La presentació del manifest Unes humanitats amb futur ha coincidit amb l'aparició al mercat editorial de La utilitat de l'inútil, un assaig del filòsof italià Nuccio Ordine. Aquest professor de la universitat de Calàbria es carrega de raons per justificar l'oxímoron del títol del seu llibre: "Certament no és fàcil d'entendre, en un món dominat per l' homo oeconomicus, la utilitat de l'inútil i, sobretot, la inutilitat de l'útil (¿quants béns de consum innecessaris se'ns venen com a útils indispensables?). És dolorós veure els éssers humans, ignorants de la creixent desertificació que ofega l'esperit, lliurats exclusivament a acumular diners i poder. És dolorós veure triomfar a les televisions i als mitjans noves representacions de l'èxit, encarnades en l'empresari que aconsegueix crear un imperi a força d'estafes o en el polític impune que humilia el Parlament fent-hi votar lleis ad personam ".
En el seu assaig, Ordine recull les opinions d'intel·lectuals que al llarg del temps s'han erigit en defensors de les "especulacions ocioses". És el cas del dramaturg francès Eugène Ionesco, que ja el 1961 feia el següent diagnòstic: "L'home modern, universal, és l'home amb pressa, que no té temps, que viu presoner de la necessitat, que no comprèn que una cosa pugui no ser útil; no comprèn tampoc que, en el fons, l'útil pot ser un pes inútil, aclaparador. Si no es comprèn la utilitat de l'inútil, la inutilitat de l'útil, no es comprèn l'art; i un país on no es comprèn l'art és un país d'esclaus i de robots, un país de gent infeliç […]".
El professor de Calàbria critica durament la "classe política obtusa i miop que, creient estalviar uns diners, programa la dissolució cultural del país i destrueix tota forma d'excel·lència". "Si només -insisteix- escoltem el mortífer cant de sirenes que ens impel·leix a perseguir el benefici, tan sols serem capaços de formar una col·lectivitat malalta i sense memòria que, extraviada, acabarà per perdre el sentit de si mateixa i de la vida. Aleshores, quan la desertificació de l'esperit ens hagi ja assecat, serà realment difícil imaginar que l'ignorant homo sapiens pugui exercir encara un paper en la tasca de fer més humana la humanitat".
Davant l'amnèsia institucionalitzada en l'actual regne de la superficialitat, cal, doncs, recuperar a les aules l'entusiasme per la cultura humanística entesa com el conjunt de sabers científics, artístics i literaris que ens han permès avançar intel·lectualment. Només amb esforç i temps podrem apreciar la utilitat de l'aparent inutilitat de tot aquest extraordinari llegat, únic al món animal. Aleshores disposarem de l'esperit crític necessari per plantar cara als totalitarismes que avui s'amaguen sota unes màscares del tot sofisticades.