Vacunes d'ARNm i contra el càncer
Amb el gran avanç de les vacunes d'ARN missatger (ARNm) per a la covid-19, el camp d'estudi que envolta el desenvolupament de vacunes per tractar o prevenir el càncer ha sofert una empenta important. De fet, tant Pfizer com Moderna van aprofitar la seva experiència prèvia en investigació de la molècula d'ARNm i aplicar-la contra el càncer per impulsar les vacunes contra la covid-19. Actualment, els Estats Units, s'han dut a terme diverses rondes de finançament per aportar grans quantitats de capital a grups de recerca enfocats en el tractament i la prevenció del càncer mitjançant l'aplicació d'aquest tipus de vacunes.
Alguns estudis clínics estan investigant ja algunes d'aquestes vacunes que puguin prevenir el càncer. De moment, tot és molt preliminar –es troben en assaigs clínics de fase 1, on es mesura la seguretat de la dosi i possibles efectes secundaris. Així i tot, ja es comencen a tenir les primeres valoracions de la recerca actual. Fa unes setmanes es comunicaven els resultats d'un d'aquests assaigs clínics, on els investigadors avaluaven el nivell de seguretat d'una vacuna per a una certa mena de càncer de mama. Sorprenentment, els resultats han demostrat que les pacients tractades amb la vacuna presentaven major supervivència al càncer, encara que (repetim) durant la fase 1 només s'estudia la seguretat i, per tant, aquesta troballa haurà de validar-se durant la segona fase de l'assaig clínic.
De vacunes al camp del càncer ja fa temps que n'hi ha . Algunes de les més conegudes són les que ajuden a prevenir diversos tipus de càncers originats per virus, com el del papil·loma humà –associat a càncer de coll uterí, anal, de gola, vaginal, vulvar i de penis– o el de l'hepatitis B –càncer de fetge. Pel que fa a les vacunes a escala de tractament, ara mateix només n'hi ha dues d'aprovades: una per al càncer de pròstata avançat – Sipuleucel-T (Provenge)–, i una altra per al melanoma avançat – Talimogene laherparepvec (T-VEC).
Un dels problemes amb les vacunes del càncer és que són bastant difícil de provar que funcionen realment, sobretot perquè el desenvolupament del càncer és molt més lent que una simple infecció i, per tant, s'ha d'esperar diversos anys per comprovar la seva eficiència –per testar la vacuna de la qual parlàvem i que acaba de sortir de fase 1 s'ha monitorat les pacients fins a deu anys. És interessant també que es puguin investigar i descobrir nous biomarcadors per tal d'obtenir lectures més clares de les conseqüències favorables i els potencials efectes secundaris d'aquest tipus de vacunes. Cal tenir en compte també el punt que representa l'heterogeneïtat genètica: gairebé tots els tumors són únics a la persona que els desenvolupa. Cert és que hi ha grans patrons generals als diferents tumors, però l'actuació del sistema immune (en el qual es basen les vacunes al final) és molt específica de l'individu i serà difícil de mesurar i generalitzar.
De moment, tot està molt 'verda' i en fases preliminars. Va ser necessària una pandèmia perquè hi hagués una àmplia acceptació de les vacunes d'ARNm entre la comunitat científica. Però la seva aplicació a escala global ha més que demostrat la seguretat a l'hora d'administrar-les i sembla que ajudarà a obrir les portes a les vacunes contra el càncer.