Les vacunes com a eina d'igualtat social

El debat entre el dret individual a no vacunar-se i l’efecte d’aquesta decisió en la salut de la resta de la societat ha estat ampli. Crec, però, que no s’ha posat prou èmfasi en el fet que les vacunes poden contribuir a reduir les desigualtats socials, de manera força semblant a l’impost a la renda progressiu o les beques per a estudiants de baixos ingressos.

Malgrat que cal no oblidar que hi ha molts factors, com ara l’estacionalitat, que afecten la propagació del virus, aquests darrers dies hem pogut observar com els països on el grau de vacunació és menor han hagut de tornar a imposar restriccions a la mobilitat –per exemple, a Àustria (65% de la població vacunada), Alemanya (68%), Croàcia (47%) o Itàlia (73%). Per contra, societats amb taxes més altes de vacunació –com la nostra, 80%– per ara es poden permetre limitar les restriccions al mínim.

Això es molt important no només de cara a les llibertats individuals, sinó també de cara a les desigualtats socials. Hi ha tres raons fonamentals. Primer: els confinaments parcials o totals afecten de manera molt desigual les persones treballadores. Dos estudis recents de la Unió Europea i l’OCDE mostren que mentre els confinaments pràcticament no afecten ni el sou ni l’estabilitat laboral de professions considerades d’alt valor afegit –com ara analistes, consultors, o professors universitaris– sí que tenen, en canvi, una clara incidència sobre personal de restauració, hostaleria o el món assistencial –en general, més mal remunerades, menys estables, i que requereixen menys formació. Tal com mostra la professora de Harvard Claudia Goldin en un estudi centrat als EUA, això afecta particularment les dones i les minories, ja que són les que majoritàriament treballen en aquests sectors.

Segon: el tancament de les escoles té conseqüències negatives per a tot l’alumnat, però especialment per als infants de les classes més vulnerables. Com han mostrat Sheila González i Xavier Bonal, només les famílies amb recursos i amb possibilitat de teletreballar poden donar certa continuïtat i suport emocional en l’aprenentatge dels seus fills i filles quan tanquen les aules. Les implicacions a llarg termini són dramàtiques, ja que la pèrdua de l’escola presencial agreuja les ja marcades desigualtats educatives entre individus de diferents orígens socioeconòmics.

Finalment, índexs baixos de vacunació impliquen més pervivència del virus entre nosaltres i, en conseqüència, més probabilitat que aparegui una nova mutació més perillosa que les actuals variants. Si fos el cas, això implicaria un possible retorn a confinaments arreu i reincidiria en els punts comentats, a escala no només local sinó global.

Per sintetitzar, les societats amb nivells de vacunació més baixos són societats on és més possible que vegem un augment de les desigualtats durant els propers anys. Vacunar-se, doncs, no només implica un gest de solidaritat sanitària, sinó també de solidaritat social.