06/05/2024

Val més que no ho expliqui, a casa

Camina, amunt i avall pel carrer, i rumia. Rumia com la sorprèn sentir els tertulians de la ràdio de cap de setmana –no els de política dels dies de cada dia– tan alegres i amb aquests riures encomanadissos. Com riuen i com fan riure, també, el presentador. Semblen tan contents... Riuen per una cançó, per una notícia divertida, a la qual fan punta. Expliquen, com de passada, coses de les seves vides. Com condueix, de malament, el tertulià, i el que li va passar un dia que no recordava on havia aparcat, perquè és així de despistat. Com va rebre un paquet d’Amazon amb el tint posat al cap la tertuliana, com el gos de l’altre tertulià es va menjar els canelons del dinar... I vinga a riure.

Sap, perquè ho diuen de tant en tant, que tots tenen família. Com ella. I el que la sorprèn més és que sembla que les seves parelles no s’enfaden per aquestes excentricitats. Què li van dir, a casa, a ella, l’últim dia que no recordava on havia aparcat el cotxe? El seu home va fer esbufecs, va renegar i la va acompanyar a buscar-lo emprenyat i fastiguejat. Què li dirien, a casa, si obrís la porta amb el tint posat? Que és boja, que no està bé del cap, que fa pena. Qui riuria? I si el gos –que és d’ella– es mengés qualsevol cosa, seria un motiu de mal humor. I, en canvi, el tertulià descriu el gos tip, estirat al sofà (l’hi deixen pujar, doncs), i sembla, esclar, que a la seva família també li va fer gràcia.

Cargando
No hay anuncios

La mateixa situació que ells expliquen morint-se de riure, a casa seva seria motiu de crits. Ara, als seus, quan no recorda on ha aparcat no els hi diu. No gosaria tenyir-se a casa: la veurien tan lletja... I si el gos s’hagués menjat res –això ja ha passat– no ho explicaria. Per un moment s’imagina que és la tertuliana. Aquesta tertuliana que rep paquets d’Amazon amb el tint posat i que, a la taula, sopant, fa plorar de riure la seva família quan ho explica. Li sembla que aquest moment de ridícul, acompanyada d’algú que t’estima, deu ser un moment suprem de felicitat. Pensa això mentre continua buscant el cotxe. Quan el trobi, val més que no ho expliqui, a casa.