“Tanto se vale”
Felicitem-nos, sembla que l’època de Governs en què tant se val si l’ús social del català recula s’ha acabat. Encara que a uns quants el català “els doni igual”, el nou executiu, almenys d’entrada, sembla disposat a arromangar-se.
A les meves filles de vuit anys, que en la seva curta vida ja han vist més pel·lícules en castellà que en català, també hi ha bastantes coses que no els importen. Bé, que els importen. “Això ho podries fer millor”. “M’importa”. “Si no t’afanyes no podràs entrar”. “M’importa”. Esclar que sense l’entonació no s’entén, la maleïda ironia. Però millor això que “Da igual”, que és l’altre hit. Mira que d’opcions en català per dir el mateix n’hi ha: tant és, tant me fa, tant se val, no em fa res, tant m’és… Però no hi ha manera de desfer-nos del donar igual. Fins i tot tant se me’n dona, perquè el problema no és el donar, sinó l’estructura en ella mateixa: donar igual és un calc flagrant que, almenys ara com ara, la majoria de catalanoparlants sentim forà i no estem disposats a acceptar.
“I què més dona si calquem o fem servir mots o frases d’altres llengües? Tu mateixa acabes d’escriure hit ”. Doncs no és el mateix. Per cert, que què més dona és una altra expressió a l’ordre del dia que també ha aconseguit tenir un peu entre nosaltres. A les expressions que he enumerat més amunt hi podem afegir tant li fa, és igual, què hi farem i segur que moltes altres, que funcionen a la perfecció i tenen tradició. Per dir hit podem dir èxit, és ben cert, però també ho és que la frase no funciona igual de bé, perquè èxit ja l’utilitzem en molts altres contextos. Proveu-ho.
Deia que el nou Govern no sembla disposat a ser el del se me’n fot (mira, una altra opció!) que el català reculi i ja ho arreglarem quan siguem independents. Ho demostra el fet que, per començar, ha apujat de rang Política Lingüística, que ha passat de ser una direcció general a una secretaria general i, a més d’incloure-ho al programa i a l’acord de govern entre JxCat i ERC, la consellera de Cultura ja s’ha compromès públicament a impulsar “un pla nacional per la llengua”. La nova titular del departament, Natàlia Garriga, va reconèixer en un acte fa uns dies que cap dels tres compromisos en matèria de llengua que es van establir amb àmplies majories durant la Transició s’ha complert al 100%: ni el coneixement actiu de la llengua per part de tota la societat catalana, ni que la llengua es pugui utilitzar en tots els àmbits, ni que sigui una eina d’integració.
Tenim el front institucional greixant màquines, cosa imprescindible perquè en el front ciutadà se sentin menys da igual i més m’importa (però sense ironies).
