El valor incalculable de la biodiversitat

Conseller de Medi AmbientCom cada 5 de juny d’ençà de fa gairebé mig segle, el món celebra el Dia mundial del medi ambient. Enguany, sota el lema 'L’hora de la natura', les Nacions Unides han decidit posar el focus en la necessitat de mantenir la biodiversitat arreu del planeta. Es tracta, a parer meu, d’una decisió molt encertada una vegada s’han manifestat, de la manera més crua, els estralls que pot causar en la humanitat l’expansió d’un coronavirus com el covid-19.

Les darreres dècades han resultat catastròfiques per a la biodiversitat del planeta i ara en paguem les conseqüències. Cada vegada hi ha més consens dins la comunitat científica a relacionar la irrupció del covid-19 amb la pèrdua creixent de biodiversitat per tot el globus. És innegable que els efectes d’aquesta pandèmia ens han duit a una situació inèdita i inimaginable fa tan sols uns mesos, però està més que demostrat, també, que els darrers 20 anys han estat moltes les noves malalties infeccioses que han saltat dels animals a l’home en el que, en termes científics, es coneix com a zoonosi. No es pot dir, per tant, que no estàvem avisats.

Només en el que duim de segle, abans del covid-19, havien irromput el SARS, la grip aviària, el MERS, l’Ebola i fins a una trentena de patògens, el 75% dels quals era d’origen animal. Fins ara, però, cap ens havia obligat a prendre mesures tan dràstiques ni amb efectes tan dramàtics. Els virus acompanyen la humanitat des de l’origen dels temps i si avui dia cada vegada és més freqüent que s’adaptin al cos humà és perquè de cada vegada més hi ha menys animals que poden actuar com a barrera i protegir-nos-en. I és que les zoonosis, que són tan naturals com la mateixa vida, són processos complexos que sovint requereixen més d’una espècie o hoste per arribar a l’ésser humà. Una biodiversitat rica ens ofereix el que es coneix com a “efecte protector per dilució” i el confinament és el preu que hem de pagar per no haver invertit abans en el foment de la biodiversitat. En resum, res que no ens haguessin advertit els moviments ecologistes ni els científics des de fa dècades: si descuidem la natura no permetrem que ella ens cuidi a nosaltres.

Aquí, a les Illes Balears, des de fa anys es du a terme una tasca ingent de protecció de la nostra biodiversitat tant des del Servei de Protecció d’Espècies com del Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (Cofib). N’he pogut ser testimoni directe com a director general d’Espais Naturals i Biodiversitat i, actualment, com a conseller. Tampoc no hem de menystenir ni oblidar el suport que rebem per part d’associacions ecologistes i de les iniciatives de custòdia del territori.

Només la darrera setmana, hem reintroduït a la natura més de 200 exemplars de tortuga mediterrània (una espècie en Règim Especial de Protecció) després que tècnics del Cofib les hagin recuperades de diverses afeccions. A més, el Parc Natural del Trenc ha estat l’escenari, per segona vegada, d’una amollada de tortugues marines que han estat tractades de pneumònia a les instal·lacions del Palma Aquarium, entitat amb la qual mantenim una estreta i profitosa col·laboració en la cura d’aquesta espècie.

Si parlam d’aquesta espècie, però, cal fer referència, de manera indefectible, al naixement, l’estiu passat, de 37 tortugues a Eivissa, un fet inèdit al nostre arxipèlag, però que es podria convertir en habitual els anys futurs si es compleixen les previsions científiques que assenyalen aquesta circumstància com a producte de l’escalfament global. En tot cas, un nou repte que assumim i encarem amb la major motivació i sentit de la responsabilitat.

Una altra història d’èxit en matèria de biodiversitat la trobam amb els grans rapinyaires. Aquesta mateixa setmana, vaig tenir l’honor de poder amollar una milana una vegada s’havia recuperat al Cofib dels efectes d’haver patit un tret. Aquests dies, justament, ens trobem en plena època de nidificació i cria d’espècies magnífiques i delicades com el voltor negre o l’àguila coabarrada, una espècie, aquesta darrera, que havia desaparegut els anys 70, i que, enguany, manté els indicis d’estabilitat pel que fa a presència una dècada després d’haver estat reintroduïda.

El paratge natural de la serra de la Tramuntana és la llar de la immensa majoria d’aquests rapinyaires, però també és l’hàbitat natural d’una de les espècies més fràgils i singulars que acullen les nostres illes. Em refereixo al ferreret, un amfibi endèmic de Mallorca, extremadament fràgil i singular. Aquesta setmana n’hem amollat unes 650 larves després d’haver estat desinfectades d’un fong al centre de seguretat de la finca pública de Planícia. No puc deixar de reconèixer i agrair, per cert, la tasca immensa i la col·laboració que ens brinden els agents de Medi Ambient en totes aquestes actuacions.

No seria just finalitzar aquest article sense fer referència a tota la feina que s’està fent en favor de la conservació de la posidònia. Aquesta mateixa setmana s’ha iniciat una nova campanya del servei de vigilància que, enguany, tindrà el suport de 14 robots submarins cedits per Red Eléctrica Española d'acord amb un conveni de col·laboració. Gràcies a aquests nous aparells, no només es podrà determinar amb més precisió i celeritat la correcta ubicació dels fondejos, sinó que disposarem d’una tecnologia amb la qual monitoritzarem l’estat de conservació dels hàbitats marins posant especial èmfasi en les espècies més amenaçades, com ara la nacra.

Aquest recompte no pretén ser exhaustiu ni triomfalista. Vol ser un resum a mode de reconeixement de la gran dedicació i els resultats tangibles que aconsegueixen els homes i dones d’aquesta comunitat que es dediquen a cuidar la nostra biodiversitat i que contribueixen, en definitiva, de manera decisiva al propòsit de tenir una natura sana i diversa preparada per cuidar-nos dels agents patògens que ens amenacen des de la invisibilitat.

Des de la Conselleria de Medi Ambient i Territori continuarem apostant de manera incansable per garantir una correcta gestió del medi natural i una defensa fèrria de la nostra biodiversitat.