La veda

Potser algú m’acusa de paranoic, però des de les passades eleccions autonòmiques vaig amb més por amb la bicicleta: som jo o alguns conductors varen interpretar el resultat electoral com una legitimació tàcita de certes tendències homicides latents? Perquè la meva sensació (de nou, ho hem de tenir tots clar, alimentada per la meva natural tendència a la paranoia) és que s’està imposant un tipus de conducció propulsada per l’esperit venjatiu i els tics de tipus Mad Max: Fury Road amb pinzellades Ben Hur. Tot senyals que vendrien a confirmar que alguns varen entendre el canvi de signe polític a les Illes com l’aixecament oficial de la veda al patinet/ciclista, tot ficat en el mateix sac encara que no hi tengui molt a veure… Qualsevol que hagi vist Amanece que no es poco sap que en aquesta vida o fas bona olor o vas en bicicleta. 

Però, en aquestes alçades, em sorprèn que encara cap organisme hagi tengut la brillant idea de fusionar els departaments de caça i mobilitat i legalitzar el tir al patinet elèctric i el ciclista urbà (el de carretera és de mel i sucre perquè és estranger i deixa duros). 

No dic que una mesura així em sembli bé, però vist el caire que està prenent el debat públic sobre mobilitat a les ciutats, sospit que aquesta és una de les conclusions que deuen preveure ara mateix els nostres governants, cada cop més expeditius amb un tema que, tanmateix, ningú no vol mirar-se de cara i tothom s’estima més mirar de costat. 

I ja han triat el seu cap de turc, clar. 

També és que n’hi ha alguns que semblen decidits a donar-los-ho fet, però tendesc a sospitar de les respostes massa fàcils. I els patinets elèctrics ho són. 

No sols per les raons òbvies, com que un cop més la proliferació d’una nova tecnologia ha agafat despistats els legisladors, que han fet tardíssim a l’hora de prendre qualsevol mesura que n'hagués pogut fer més fàcil l'encaix en una política de mobilitat sostenible; que, en general, les ciutats estan mal parides i els cotxes devoren una porció demencial d’espai urbà o que ningú s’ha molestat a considerar que potser seria adient que per anar tot sol en bicicleta o patinet hauries de tenir unes mínimes nocions de seguretat i normativa viària, etc. 

Els patinets també són una víctima propícia per raons menys confessables, com que els seus conductors, tot i que hi ha de tot, solen tenir l’edat incorrecta, accents exòtics i un to de pell sospitós, però sobretot pertànyer a la classe social errònia, la que potser no es pot permetre un cotxe o té altres prioritats, com sobreviure. 

Perquè en el fons es tracta d’això, de prioritats, i les prioritats d’alguns estan més o manco clares: com per exemple, que és més important poder-te menjar un kebab en una terrassa que poder circular pel carril bici. Com també tenim tots clar que un símbol inequívoc que vius en un país lliure és poder-te embossar amb els teus dos mil quilets de ferralla en el carril que et doni la gana i arribar al tap a la velocitat que et surti dels sants ous, que per això t’has gastat els teus doblerets en un cotxe d’alta gamma. Esper no tacar-te’l molt amb la meva miserable sang de pobre.