Ens veim als carrers
Ens trobam en ple juliol, paint encara els resultats de les eleccions autonòmiques, insulars i locals a les Illes i amb la vista posada en la convocatòria avançada de les eleccions estatals, per veure si l’escenari alleuja una mica l’angoixa persistent o acaba de pintar-se fosc del tot. I ningú sap massa bé què passarà.
En aquest context, el GOB va celebrar, aquest passat dimarts, l’acte central del 50è aniversari del naixement de l’entitat a Mallorca. El teatre Principal, ple a vessar, va posar de manifest el que ha fet que el GOB sigui el que és i hagi aconseguit arribar on ha arribat: la gent que fa el GOB, la gent que és i se sent GOB, la gent que fa que continuï sent possible, la gent que demostra una vegada rere l’altra un suport explícit a l’ecologisme en aquestes illes. Un fet que, malgrat l’evidència per a nosaltres, és en si mateix excepcional, si ho comparam amb altres contextos territorials, i això cal tenir-ho ben present i en compte. No és habitual que una organització ecologista tengui un suport tan consolidat, sigui tan reconegut i tengui un paper tan actiu i important en la incidència i l’acció política i social.
De fet, la història del GOB es conforma d’històries personals de totes aquelles persones que d’una manera o l’altra s’han sentit vinculades amb l’entitat. Darrere cadascuna de les persones presents a l’acte, i moltes altres que no hi eren però que també en són, hi ha una història concreta que s’entrellaça amb d’altres per teixir aquest moviment ampli de base i amb un abast temporal tan important. Des del grup de joves aficionats a l’ornitologia que el 1973 decidiren formalitzar una entitat de caire ornitològic, germana petita de la Societat d’Història Natural, que va donar inicis a l’entitat ecologista amb més transcendència de les Illes, passant per les persones voluntàries que han conformat successivament la junta directiva de l’entitat, fins a totes aquelles que han participat de l’organització i assistència a concentracions, accions i manifestacions: les persones activistes i voluntàries que han estat recollint signatures al carrer, o donant informació, muntant paradetes o assistint i organitzant actes i trobades, accions reivindicatives, etc. Els col·laboradors que a vegades obertament, d’altres de manera anònima, ajuden el GOB a bastir els seus arguments en forma d’al·legacions, denúncies, recursos, comunicats de premsa i posicionaments sobre plans i projectes o actuacions que atempten contra el territori i el nostra patrimoni natural. Els voluntaris monitors dels grups infantil i juvenil que des del 97 garanteixen la continuïtat d’un grup que ara mateix té més de 50 nins que realitzen accions i sortides per conèixer de primera mà i experiència el seu entorn vital i la importància que això té. Els voluntaris que conformen la comunitat de la Trapa, primera finca de custòdia, adquirida per subscripció popular, amb vocació pública i camp d’aprenentatge i interacció permanent amb el patrimoni natural i cultural d’aquest racó emblemàtic. I també totes les persones que un moment o l’altre i fins a l’actualitat han conformat l’equip de treballadors de l’entitat des de la seva professionalització, que és sens dubte, avui dia, l’equip motor que entreteixeix totes aquestes complicitats i materialitza i concreta, en el dia a dia frenètic de l’entitat, tots els anhels d’aquest univers expandit que conflueixen a fer una illa més preservada, més habitable, més justa i amb garanties de poder-ho ser per a les futures generacions.
I és això el que requereix un reconeixement, un agraïment i una felicitació adreçada a totes i cadascuna d’aquestes persones que des del carrer, al camp, a la mar, a les oficines, a les institucions, a les escoles i als barris, pobles i carrers teixeixen complicitats, hi aboquen esforç, compromís i dedicació, canalitzen la ràbia digna dels que se saben defensors de la vida sabent de la nostra dependència d’allò material que la sosté: el patrimoni natural, la biodiversitat i els béns comuns, i des del convenciment absolut que cal preservar-ho per a les generacions presents i futures enfront d’un monstre que a voltes sembla que se’ns faci cada vegada més gros.
Amb tot això i en aquest espai temporal de 50 anys, el GOB ha sabut anar creixent, adaptant-se als temps canviants, als canvis de la societat, als canvis polítics, a la realitat global des del nostre context insular. I ho continuarà fent pensant no només en l’avui, sinó, i sobretot, en un demà que cada cop es dibuixa més compromès, complex, injust i desesperançador. Davant això, però, el GOB continuarà sent far, perquè tenim clar quin és el camí i tenim clar on volem arribar i quin horitzó dibuixam per poder garantir una vida digna per a tothom, per molt que se’ns compliqui el camí per arribar-hi i les reculades que hàgim de remuntar. El GOB és far, és casa per a totes aquelles persones que se saben defensores de la vida digna i justa en un sistema estructuralment injust i que s’ha demostrat ecocida. El GOB és referent, és eina de transformació, és intel·ligència col·lectiva, és comunitat, és força. És, precisament, la força de la gent defensant la terra que la sosté, defensant la vida. Així doncs, que sigui per molts d’anys, perquè no només cal resistir, també construir el futur que volem viure. Ens veim als carrers.