Velles batalles dins el nou ordre
“A mi no em trobaran en la confrontació lingüística”, tornava a repetir fa uns dies, per enèsima vegada, la presidenta Marga Prohens a una sessió de control parlamentari. Se li pot respondre que no és que l'hi trobin: és que el seu partit no se n'ha mogut mai, de la confrontació lingüística, perquè n'és un dels principals impulsors. Per al nacionalisme espanyol, que el PP representa de manera particularment encesa, el projecte nacional d'Espanya passa necessàriament per la unificació lingüística, i per tant per l'hegemonia total del castellà. Aquesta ha estat sempre la convicció profunda del Partit Popular, encara que alguns dels seus dirigents illencs puguin no compartir-la, i és també la convicció profunda de Vox, que són els seus socis encara que facin veure que no ho són. D'aquest ase no en baixen ni en baixaran mai: i és per això que, quan governen, prenen decisions que constitueixen atacs frontals contra el català: des d'un pla de segregació per llengua dels alumnes de l'escola pública (que no va anar endavant gràcies només al rebuig de la comunitat educativa) fins a una votació –encara no revertida, per cert– en què el PP va votar “per error” un paquet d'esmenes de Vox que, entre d'altres coses, suprimien el català com a llengua vehicular de l'ensenyament, passant per l'eliminació del català com a requisit a la sanitat pública, etc. Tot això és pura confrontació lingüística, volguda i cercada com ha fet sempre el PP, i fer-se el distret, com fa Prohens, amb les proclames buides d'una “llibertat” que en realitat es refereix a la imposició del més fort damunt el que no ho és tant, no és res més que cinisme. Dins l'esquerra nacionalista espanyola també n'hi ha, d'odi contra el català, i aquesta mateixa setmana n'hem tingut un exemple amb un regidor del PSC a la localitat catalana de Rubí, que s'ha negat a donar ajut econòmic a l'escola La Bressola, de Perpinyà, amb l'argument que això és fer “protoimperialisme” i que el català, el valencià i el mallorquí no són la mateixa llengua perquè “sintàcticament” no són el mateix. El millor és que el regidor Víctor García Correas, que és el nom d'aquest edil rubinenc, té titulació de filòleg: seria interessant saber com i on va aconseguir llicenciar-se i, sobretot, on li van ensenyar aquestes nocions aberrants sobre imperialisme i sintaxi.
Si coneguessin les nostres velles batalles lingüístiques i culturals, Trump i els seus seguidors sens dubte abraçarien les tesis de García Correas, del PP i de Vox. Davant del genocidi perpetrat per Israel a Palestina, Trump ha oferit una solució final que, en ple segle XXI, havia de passar pel turisme: expulsar els palestins encara vius de ca seva i convertir la franja de Gaza en un complex turístic de luxe, very beatiful, per fer servir les paraules infantiloides amb què s'expressa el president dels EUA. Podem enorgullir-nos de ser pioners: a Menorca, alguns hotelers ja volen comprar finques senceres per allotjar-hi els seus empleats durant la temporada, cosa que agreuja encara més la crisi habitacional que pateix l'illa. A Manacor, Rafel Nadal se n'ha rigut de tots els manacorins i de tots els mallorquins, així com dels seus representants electes, en vendre per 94 milions a un fons d'inversió quasi la meitat de la casposa Rafa Nadal Academy, construïda fraudulentament amb el vistiplau i l'aplaudiment de dos governs de color polític diferent, i de mitja societat mallorquina. Idò aquí ho teniu, el provincianisme té aquestes coses. Enhorabona a tots els que ho han fet possible.
