‘Vendetta’ i vinyes

En cinc minuts el PP va aprovar a Vox en el Parlament tota una bateria de mesures que la ultradreta només planteja per atiar el seu electorat. Sap que cap partit els avalarà propostes que contravenen consensos. Però a vegades els somnis es compleixen i els soporífers debats ens regalen moments com el dels diputats del PP, descomposts, sent conscients del desastre i intentant esmenar el desgavell d’una votació errònia. El minut en el qual es produeix aquest intent de negociar és or. Parlamentari. Social. Polític. I còmic. Sebastià Sagreras amb la boca atapeïda i les mans juntes l’una sobre l’altra. Marga Duran atribuint-se l’error. Els apuntadors darrere vociferant quins líders de l’esquerra accepten o no la repetició. I, a la fi, tot depèn de Vox. Allà hi ha Manuela Cañadas esperant el moment de prendre la paraula i gaudir l’estaca que clavarà en el taüt dels fins fa res socis. En realitat, Cañadas talla el president Le Senne, que li ha de donar pas. “Sí, senyoria, el nostre grup s’hi oposa. Em sap greu”, diu abans d’apartar el micro i somriure d’orella a orella. Evidentment, no li sap greu. I vol que se li noti. És Angela Channing, Alexis Carrington i Amanda Woodward totes en una. La malvada consumant la seva venjança. Gaudint-ho. I et mors de riure en veure-la tan feliç.

I està bé que ho gaudeixi perquè almenys servirà de correctiu per a tots aquests diputats que no saben ni què voten, que sistemàticament confien que el portaveu els digui quin botó han de pitjar i així ells poden emprar el seu temps en allò que hagi substituït el Candy Crush. No s’ha de fer més que posar-se un dels soporífers plens per adonar-se que un sainet com aquest hauria de servir per exigir un major nivell i rigor entre els parlamentaris.

Hi ha diputats que pregunten en comissions per competències insulars o municipals, que llegeixen intervencions allunyades de l’objecte de la sessió, que evidencien el seu nul control del tema en qüestió. És intolerable que tots i cadascun dels diputats no estiguessin al corrent de què s’estava votant. I si no és culpa d’ells (tampoc era fàcil entre tanta transacció), algú hauria d’explicar què ha ocorregut. Al final s’ha aprovat una Llei de simplificació administrativa amb moltíssimes afectacions en l’acció de totes les conselleries i l’única cosa que sabem és que Duran va passar una mala estona i que Cañadas seria perfecta com a matriarca al capdavant d’unes vinyes familiars.