Venen a donar-nos menjar
La setmana que havia de dur, com a notícia més destacada, la signatura d'un pacte pel turisme, o pacte turístic, sobre la nova llei que ha de regular el sector, va començar amb unes imatges que no són menys significatives. Al mig del carrer de la Mar Menor de s'Arenal, dissabte passat a les cinc de l'horabaixa (com al Llanto por Ignacio Sánchez Mejías de Lorca, però en un altre tot) una parella de turistes practicava sexe oral a la via pública. L'estampa va ser captada pels mòbils d'alguns dels veïns, i després difosa amb entusiasme per alguns mitjans que sempre s'agraden de recollir i difondre les coses grogues.
Com que ja sabem que hem d'estar agraïts als turistes perquè venen a donar-nos menjar, ens inquieta ara pensar què ens volen fer menjar, en concret. En qualsevol cas, queda clar que el més primerenc a arribar, en aquest any del retorn a l'activitat turística desbordada, ha estat, oh, sorpresa, el turisme porqueria. Els turistes de gatera, o de mamading o de balconing, o com preferiu que en diguem, perquè tenen molts de noms però la realitat sempre és la mateixa. El tipus de turisme que havíem quedat que no havia de tornar, que ja no el volien ni els mateixos que l'havien duit fins aquí, perquè ja no aportava cap valor afegit. Idò, per no voler-lo ningú, en les primeres jornades de temporada els turistes de la categoria més baixa han arribat a balquena, i, a més d'aquestes imatges en particular que ens informen de la seva fogositat, ja n'han generat moltes d'altres, que són idèntiques a les de sempre: descontrol, borratxeres, crits, brutor i absoluta falta de respecte pel lloc on es troben i les persones que hi viuen.
També havíem quedat que limitàvem l'entrada de creuers al port de Palma, i de moment ja hi ha fondejat dues vegades ni més ni menys que el creuer més gran del món: el Wonder of the Seas, nom que vol dir Meravella dels mars i que ve a ser com l'Estrella de la Mort de La Guerra de les Galàxies, però en versió Royal Caribbean. I encara havíem quedat, també, que Balears seria pionera a implantar una legislació orientada a limitar la creació de places hoteleres, però, ai las, tampoc no entrarà en vigor fins d'aquí a quatre anys, quan els nostres mai prou valorats turistes ja ens hagin donat a menjar tot allò que considerin que convé a la nostra alimentació.
Sortosament, el conseller Negueruela ens recorda que, si no fos per la limitació, a més del més gros del món, al port de Palma no hi entrarien només tres creuers a la vegada, sinó fins a sis o set, “i això seria insostenible”. És un consol. Mentrestant, aquest mateix conseller en nom del Govern (inclou MÉS i Unides Podem), més la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), més El Pi del resistent Josep Melià, signen l'esmentat pacte turístic, que, com a mesura principal, preveu la conversió dels hotels obsolets en habitatges i/o finques de pisos. Pot tenir sentit si s'encamina a l'habitatge social, i pot ser afegir al banyat si es converteix en una nova forma d'especulació. Negueruela i el PSOE han demostrat capacitat de negociació i d'arribar a acords, i és cert que això pot tenir pes amb vista a unes eleccions per a les quals falta un any quasi just, i que, per tant, comencen el compte enrere (ni que sigui perquè els hotelers no facin campanya alertant els treballadors que l'esquerra els deixaria al carrer, com han fet en ocasions anteriors). Però el que ens alegra de debò és que ja tenim aquí els turistes que venen a donar-nos menjar. Quina alegria, quina panxada de fam que passàvem.
Sebastià Alzamora és escriptor
