La vergonya de ser els últims dels últims

DirectorSi a les Balears volem aspirar algun dia a un futur més enllà de la dependència absoluta del monocultiu turístic, caldria fer-hi alguna cosa. El Govern sembla que cerca aquest futur –cada vegada empra més l’expressió “diversificació econòmica”. Però que ho sembli no vol dir que ho faci. Si un nin pretén aspirar algun dia a una feina d’alta qualificació, sap que hi haurà d’invertir esforç. Si el nostre Govern pretén canviar l’economia per avançar cap a la digitalització, cap a l’anomenada economia del coneixement, a més molt d’esforç hi haurà de dedicar recursos. Doblers. Més dels que hi ha dedicat fins ara, i molts més dels que preveuen els pressupostos per a l’any que ve.

A les Balears som a la coa d’Espanya pel que fa a la despesa en recerca, desenvolupament i investigació, i l’any que ve l’Executiu encara retalla la inversió pública en un sector que podria ser un motor de canvi. Però és que a més Espanya és a la coa d’Europa: països com Grècia i Polònia, amb una renda per càpita més baixa, ja l’han avançada. A les Balears som els últims dels últims.

Sí, en dues dècades gairebé s’ha duplicat la inversió en R+D+I, però partíem de tan avall que no és una gran gesta i, sobretot, no n’hi ha prou. Som com els estudiants que pretenen millorar la nota passant de fer els deures un dia l’any a fer-los dos dies l’any, i que se sorprenen, sense vergonya, perquè això no canvia res.

És molt difícil fer virar l’economia d’aquest arxipèlag: és un monstre que es mossega la coa afavorint la creació de llocs de feina no qualificada, l’abandó escolar prematur i la precarietat laboral. Però com més s’inverteixi en recerca i desenvolupament, més possibilitats hi haurà de rompre aquest cercle viciós.