Una veritat incòmoda

Una família de mestres d’un país de l’Orient Mitjà ha arribat a Palma a mitjan curs, fugint de la guerra al seu país. L’escola pública que els han assignat per als seus fills els cau un poc enfora, però paciència, que vagin a l'escola és el més important. És el mateix que pensen a la família de peninsulars que han vengut a fer feina a un hotel: aquest és l’únic centre on hi havia places vacants per a les seves filles, tan bones estudiants les dues. 

El que no saben és que aquesta escola és una escola segregada. Al centre la meitat de l’alumnat té necessitats específiques de suport educatiu (NESE) i la gran majoria venen de famílies nouvingudes: nivell econòmic baix, dificultats socials i d’integració, cap coneixement de català... Una escola segregada, una escola gueto. 

Els alumnes d’aquest centre tenen més possibilitats de fracàs i abandonament escolar que si anassin a una escola que tengués una composició d’alumnat més diversa. A Palma hi ha escoles de primera i escoles de segona: una veritat incòmoda. 

Segregació escolar vol dir distribució desequilibrada de l’alumnat: és a dir, que no estam mesclant els al·lots, sinó que els agrupam en funció del seu nivell econòmic, cultural, procedència... I això té unes conseqüències terribles: la segregació escolar encara augmenta més les desigualtats, en lloc de disminuir-les. 

Palma té 500.000 habitants, onades migratòries constants i una estructura urbana d’origen franquista: amb barris –i escoles– per a 'rics' i per a 'pobres'. Els 11 governs municipals en l’època democràtica (5 de dretes i 6 progressistes) han mirat cap a una altra banda. Fa deu anys que a Palma no s’ha construït cap escola pública, quan la població escolar s’ha disparat. Avui a Palma (i a les Balears) una de cada dues escoles és concertada: un rècord a Espanya i a Europa. I, òbviament, l’escola concertada (la que pagam amb doblers públics però on només es poden permetre anar-hi els més benestants, perquè no són precisament barates) tenen, en general (amb alguna cridanera excepció), molt poc alumnat de procedència diversa (econòmica, social, d’origen...). Això és una de les principals causes que hi hagi escoles segregades o escoles gueto. 

Com a societat hauríem de garantir la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat: oferir als infants qualitat educativa, amb independència del centre escolar, el seu poder adquisitiu, origen o barri on resideixin. I ara ho estam fent just a l'inrevés.

Des de fa dos anys, un nombrós grup de mestres, escoles, instituts, associacions de famílies, sindicats, etc., ens hem organitzat a la 'Xarxa contra la segregació escolar - per la inclusió real' amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta problemàtica i proposar-hi solucions. Senzillament, allò que volem és una distribució equilibrada de l’alumnat entre les escoles de Palma. A Mallorca hi ha experiències exitoses a municipis com sa Pobla, Inca o Manacor: els plans de distribució equilibrada de l’alumnat han significat escoles equilibrades, diverses, inclusives i amb millors resultats escolars i acadèmics. 

Si hi ha voluntat política i es posen els recursos, es pot aconseguir. En aquests pobles, la  implicació de tota la comunitat educativa, escoles públiques i concertades, famílies i els governs municipals és tot un exemple. 

Invertir en educació és el primer pilar per a una societat democràtica.

Volem escoles que segreguin, que augmentin les desigualtats i limitin la promoció social de l’alumnat en funció del seu origen o volem escoles de qualitat que impulsin les capacitat dels infants i que siguin compensadores de mancances?