Versalles a Sant Andreu
La ciutat conserva llocs que han estat com els casinos de poble, centres neuràlgics de la vida pública d’una població. Molts d’ells, la majoria, han desaparegut amb el pas del temps. Per això mateix, establiments com el Versalles, malgrat els canvis experimentats al llarg dels anys, segueixen tenint aquella aroma que els fa únics, autèntics monuments a la identitat local. Som a Gran de Sant Andreu. Allà, a la cantonada amb el carrer Pons i Gallarza, just davant la plaça del Comerç, segueix obert aquest supervivent de la restauració que era molt més que un bar o una casa de menjars, perquè el veïnat s’hi trobava, i s’hi desenvolupava la vida cultural del barri.
Quan el 1915 va obrir aquest bar, el nom de Versalles ja era conegut per l’hostaleria barcelonina. Existia el bar Versalles de Canaletes, que va tancar per aquelles mateixes dates aprofitant l’excusa d’una vaga de cambrers. Un altre local popular era el bar Versalles del carrer Hospital, on, quan va començar la Primera Guerra Mundial, l’agost del 1914, hi va haver una batalla campal entre clients alemanys i francesos. I als anys trenta, el Versalles de la plaça Universitat competia en tertúlies amb el Petit Versalles de la Creu Coberta. Així doncs, aquell cafè de Sant Andreu, que va obrir com a Petit Versailles, seguia, d’alguna manera, una tradició ja existent.
El Versalles es va inaugurar als baixos de Can Vidal, un esplèndid edifici modernista aixecat el 1907. Ben aviat en trobem notícies a la premsa: com el 1917, quan es va produir un aldarull amb un parell de borratxos que, al ser comminats a abandonar el local, es van enfrontar amb la policia. Pels diaris sabem que ja disposava d’una pianola alemanya, de la marca Hupfeld, amb la qual s’organitzaven balls. El 1921, amb la ciutat sotmesa a la violència del pistolerisme, quatre desconeguts van matar-hi a trets un sindicalista mentre descansava en una de les seves taules.
A la dècada dels anys vint i trenta el Petit Versailles es va convertir en un centre de reunió de diverses entitats locals, ja fossin esportives, artístiques o polítiques. S’hi celebraven tertúlies, acollia penyes de tota mena i reunia els aficionats als escacs, els jocs de cartes i el billar. Els caps de setmana estava obert les 24 hores i va ser el lloc on es van conèixer moltes parelles del barri. El 1934 la policia hi va fer una batuda, buscant revolucionaris entre la clientela. I durant la Guerra Civil, el soterrani es va utilitzar com a refugi antiaeri. El 1937, a un client se li va disparar la pistola mentre jugava a billar i va ferir de gravetat el seu company de partida. Quan es va acabar el conflicte, les noves autoritats van obligar a rebatejar el local com a bar Versalles, a seques. Durant el franquisme s’hi reunien grups clandestins de l’oposició i va ser el primer bar de Sant Andreu on les dones es van atrevir a entrar-hi soles.
L’antic cafè es va transformar als anys setanta: va canviar l’antiga barra de fusta per la fòrmica. Llavors va estar a punt de desaparèixer per convertir-se en una entitat bancària, però la pressió veïnal ho va impedir. En aquella època s’hi organitzaven recitals de poesia, concerts musicals i petites obres de teatre. Així va ser fins al 2004, quan la família que l’havia regentat fins a aquell moment el va traspassar i els nous propietaris van reformar-lo per retornar-li l’aspecte original. Després d’unes quantes vicissituds, el 2012 va tornar a obrir amb l’aspecte que presenta avui. Un bar que és molt més que un lloc per anar a fer la cervesa o l’aperitiu, història viva d’un dels barris amb més personalitat de la ciutat.
