Què tenim a veure amb la guerra, nosaltres?
Dia 30 de gener fou el Dia escolar per la pau. Entenc que molts no us n'assebentéssiu. En l’actual escenari mediàtic, els titulars van plens de notícies sobre les picabaralles dins Vox, el vodevil de l’amnistia o les acusacions fantàstiques contra Puigdemont de jutges casposos. Aquestes informacions poden semblar ben sucoses per al periodista de torn, però són poc o gens importants per al nostre dia a dia. I és que, amics, us donaré una notícia que molts ja sabeu: allò que molts consideran mediàtic no és, ni de bon tros, significatiu.
Però què és important per a les nostres vides? De què hauríem de parlar els mitjans de comunicació? O –més ben dit– a què hauríem de dedicar els titulars i bona part dels articles de premsa i hores de tertúlia? Idò a moltes coses. Per exemple, podríem donar de tant en tant, bones notícies. Sabíeu que aquesta setmana un grup d'investigadors catalans han reduït un 90% els tumors de bufeta gràcies a nanorobots? Segurament no. També podríem no ser tan naïfs i abordar temes més crítics. Aventurar-nos més enllà de les anècdotes que monopolitzen els titulars uns pocs dies, i parlar d’altres temes, com la guerra. Però la GUERRA, en majúscules.
Tinguem clar que aquest no és un tema menor. La manca de visibilitat a diaris i televisions dels conflictes i guerres pot tenir un impacte directe en el seu desenvolupament, influint en la pressió internacional per aconseguir un alto el foc, la creació de corredors humanitaris o la facilitació de l'enviament d'ajuda alimentària i medicaments. És essencial recordar a la població que vivim en una Terra interconnectada, on les decisions i les accions en un lloc tenen repercussions que van més enllà. Les desigualtats que es produeixen a les àrides terres de Sehel, prop dels rius Jordà i Don o a l'altra banda de l'estret de Gibraltar, acaben manifestant-se com a guerres, però també com a crisis migratòries, tensions socials i desequilibris econòmics que ens impacten directament.
Avui en el món hi ha 58 conflictes actius. Juntament amb la guerra entre Israel i Hamàs a la Franja de Gaza, que acumula milers de morts des del 7 d'octubre, i la invasió russa d'Ucraïna, que complirà dos anys el febrer de 2024, hi ha guerres a gran escala a Burkina Faso, Somàlia, Sudan, Iemen, Myanmar, Nigèria i Síria. Algunes d'aquestes conteses són sagnants, acumulant més de 300.000 morts. A això cal afegir-hi desenes de petits conflictes que produeixen milers de morts, com a l'Equador o el Sàhara Occidental. Darrere de la immensa majoria d'aquestes guerres hi trobem –directament o indirecta– la mà de les potències imperialistes, amb els Estats Units i l'OTAN al capdavant, però també Rússia i la Xina.
Tot això planteja un escenari esfereïdor: segons els experts, el nombre de conflictes ha augmentat i el nombre de morts relacionades amb combats ha crescut un 97% només el 2022, amb un augment de més del 400% des de l'inici de la dècada del 2000. Les darreres dades sobre el nombre de refugiats al món fan saltar encara més les alarmes. Segons ACNUR, més de 50 milions de persones, la xifra més alta des de la Segona Guerra Mundial, estan desplaçades per culpa dels conflictes armats, la meitat d'ells nens que només poden aspirar a sobreviure.
Però, ep!, no tot és dolent, no siguem pessimistes! En els darrers anys Espanya ha fet negoci amb això de les guerres, cosa que ha contribuït al creixement del nostre PIB. L’estat és avui la setena potència exportadora d’armes (controla el 3% del mercat mundial) per un valor de més de 20.000 milions d’euros anuals. La UE dona préstecs a països com Ucraïna, que se’ls gasta a comprar-nos armes a nosaltres. Un negoci rodó. El cas palestí és similar. En aquest cas, al capdavant de les exportacions hi ha Alemanya, les vendes de la qual representen al voltant del 25% de totes les armes que ha comprat Israel els darrers tres lustres, només per darrere dels Estats Units. En paral·lel a aquesta ajuda militar a Israel, molts de països han cancel·lat el seu finançament a l'UNRWA, l'agència de les Nacions Unides que ajuda els més de cinc milions de refugiats palestins que viuen a diferents llocs del Pròxim Orient. Sublim.
Alguns experts diuen que tanta guerra és un símptoma més que avançam cap a un nou món postcapitalista. En el procés, la lluita per recursos escassos, com el petroli o l’aigua, en ple canvi climàtic, farà augmentar els conflictes armats, com ja està passant. No és l'apocalipsi: és una situació nova a la qual podem adaptar-nos, i hem de fer-ho prenent consciència que cal deixar de seguir vells paradigmes i líders cleptocràtics. És a partir d’aquestes persones lliures, crítiques i ben informades que podrem construir un món en Pau. Ja ho va dir Durruti: “Las ruinas no nos dan miedo. Sabemos que no vamos a heredar nada más que ruinas (..). Pero –le repito– a nosotros no nos dan miedo las ruinas, porque llevamos un mundo nuevo en nuestros corazones”. Comencem!
