De Via Laietana a Jordi Pujol

Amb la ironia portentosa que li era pròpia, el poeta Joan Oliver (Pere Quart, de nom de ploma) va dedicar una de les seves memorables conyes als torturadors de la prefectura de Via Laietana, 43: “Creix, però no et reprodueixis”. Feia referència als tenebrosos germans Creix, Antonio i Vicente, coneguts pel zel i la crueltat amb què van torturar desenes d'activistes antifranquistes. Antonio va destacar particularment en l'exercici de la repressió: va ser cap de la Brigada Político-Social de Barcelona durant els anys 50 i 60, fins que fou destinat al País Basc per substituir el no menys sinistre Melitón Manzanas, cap de la Brigada Político-Social de Guipúscoa, mort en un atemptat d'ETA (cosa que li va valdre, al feixista Manzanas, rebre l'any 2001 una medalla pòstuma imposada pel govern d'Aznar, com a “víctima del terrorisme”).

Manzanas, com els germans Creix, va practicar durant molts d'anys el terrorisme d'estat, sota l'empara de la dictadura. Eren alguns dels més famosos dins una nombrosa casta de sicaris del franquisme, en mans dels quals va caure una altra llista, encara més nombrosa, de víctimes, que van patir una part substantiva de la infàmia del règim. Per això és valuós el fet que una d'aquelles víctimes, Carles Vallejo, hagi presentat aquesta setmana la primera querella per tortures en aquella comissaria (en va patir durant 20 dies). Està previst que una altra víctima d'aquelles tortures i d'aquells torturadors, Blanca Serra, en presenti una altra. Vallejo i Serra compten amb l'assessorament legal del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, i les seves querelles són una bona notícia (a pesar de la terrible història que duen al darrere), perquè representen una part de la memòria històrica que ni és encara tan coneguda com ho hauria de ser ni ha obtingut, per descomptat, cap mena de reparació: la dels activistes antifranquistes menys coneguts, més anònims. La comissaria de Via Laietana va ser el lloc on van ser torturats una quantitat important de dirigents i personalitats que després havien de ser protagonistes de la Transició, però moltes altres persones com Vallejo o Serra, que també varen lluitar, no han rebut mai cap mostra no ja de reconeixement, sinó de simple empatia. 

Un dels dirigents torturats per Antonio Juan Creix va ser Jordi Pujol, que ara s'esforça per posar en valor el seu llegat polític, al marge o a pesar dels escàndols de corrupció que afecten Convergència Democràtica de Catalunya i la seva pròpia família. Aquests dies han estat publicats dos llibres importants per entendre la qüestió: Des dels turons a l'altra banda del riu, del mateix Pujol, en reedició a cura de Joan Safont, i Convergència. Metamorfosi o extinció, de Núria Orriols. Mentrestant, l'estat espanyol es nega a cedir la comissaria de Via Laietana per convertir-la en un espai de memòria, com reclamen les entitats de memòria històrica. Pujol representa, com diu ell, l'home que va fallar al jove que va ser; les querelles de Carles Vallejo i Blanca Serra són, encara, una esperança.