La viabilitat del sector pesquer de les Illes Balears, en perill
Aquesta setmana he traslladat al comissari de Pesca i Oceans de la Unió Europea, Costas Kadis, la meva profunda preocupació per la proposta que suggereix una reducció dràstica del 70% en els dies de pesca per a les barques d'arrossegament en la Mediterrània occidental. Per mitjà d'una carta, he volgut manifestar el meu rebuig davant una mesura que, sens dubte, amenaça la viabilitat de la pesca professional a les Illes Balears i que podria deixar la població sense peix fresc local.
En aquest sentit, a les nostres illes, el peix fresc prové únicament de la flota local. A més, el seu consum està lligat a una llarga tradició gastronòmica, patrimonial i, fins i tot, cultural, que va molt més enllà del valor econòmic.
Aquesta proposta significa que la flota d'arrossegament de les Illes Balears passaria a treballar una mitjana de 130 dies a l'any a 29 el 2025, fet que suposaria la ruïna per a totes les estructures socials i econòmiques del sector. Una reducció tan severa afectaria les confraries, llotges i organitzacions de productors, generant un impacte negatiu en els mercats locals, la restauració i les llars. Tal mesura podria ser vista com un atac a la idiosincràsia i cultura de les nostres illes, provocant una desafecció cap a les institucions europees.
Si bé la Política Pesquera Comuna estableix que les oportunitats de pesca han d'equilibrar la sostenibilitat biològica, econòmica i social, sembla que els aspectes econòmics i socials no han estat considerats adequadament en aquesta proposta. Aquestes mesures no es basen en un estat crític dels recursos, sinó en una interpretació extremista de models predictius a partir de dades recollides en les campanyes científiques. Amb tot, molts científics argumenten que, amb les mateixes dades i aplicant diferents models, les projeccions més probables són de recuperació. En aquesta mateixa línia, els mateixos pescadors locals han observat una clara recuperació dels recursos.
Per tot això, crec fermament que l'eliminació de la pesca d'arrossegament de fons a la Mediterrània, una vella reclamació obsessiva d'algunes organitzacions ecologistes, no és viable en la Mediterrània occidental, ja que sense arrossegament no hi ha sector pesquer ni peix en el plat. Tots, els pescadors els primers, volem una activitat pesquera sostenible, respectuosa amb el medi natural, que permeti una vida digna als mariners i que sigui una font de productes saludables. El que no es pot permetre és que la ideologia es camufli com a ciència per justificar el contrari a la raó.
