Els viatges dels animals
El primer correu de vapor que va cobrir la travessia Palma-Barcelona-Palma fou el mític El Mallorquín. Va fer el primer viatge el dia 1 de setembre de 1837. S’iniciava així la modernització de les comunicacions entre Barcelona i aquesta terra allunyada de remeis. El vaixell complia funcions elementals per a l’economia i la societat illenques; i facilitava la satisfacció de la curiositat de tota casta de viatgers, que, amb el seu testimoni gràfic (mitjançant el gravat) i escrit, creaven la imatge de l’illa al continent. Era el temps en què els viatges a terres llunyanes i exòtiques constituïen un poderós atractiu periodístic i editorial. Les nostres illes feien part d’aquestes terres exòtiques, tot i que de vegades l’exotisme era la lent amb què el viatger contemplava les coses.
En El Mallorquín vengueren moltes il·lustres persones. El viatge BCN-PMI no presentava generalment incidències de gran relleu, si deixam a banda l’estat general de la nau, extremament incòmode segons alguns testimonis. Una altra cosa era el viatge de tornada a la capital catalana, sobretot perquè el vaixell s’omplia de porcs que pagesos i comerciants illencs destinaven a l’exportació –val a dir que els nostres porcs, grassos, grunyidors i horribles, segons Charles W. Wood, gaudien d’un gran prestigi.
Però no basta embarcar els porcs i desembarcar-los en arribar a BCN. Cal que es mantenguin ben espavilats tot el viatge. Així ho va veure George Sand: “... a mitja nit el pilot va notar que (els porcs) tenien una son abatuda i semblaven víctimes de negra melangia. Aleshores se’ls administrà el fuet. (...) Cada quart d’hora ens despertaven crits i clamors tan espantosos, produïts d’una part pel dolor i la ràbia dels porcs apallissats, i de l’altra per l’excitació del capità a la seva gent... que moltes vegades vàrem creure que la guarda devorava la tripulació”.
Me n’he recordat ara perquè un amic ha demanat costelles de me a un restaurant i, com sol fer, ha preguntat d’on era l’animal. Després de consultes a la cuina, se n’ha pogut establir la procedència: Nova Zelanda. El meu amic diu que ho sap de bona font: a les antípodes embarquen els mens just desmamats i durant el viatge els engreixen. En arribar aquí, són mens sobre l’origen del qual només s’interessen unes quantes persones massa sensibles.
Guillem Frontera és escriptor
