COM UNA PÀTRIA
Opinió09/06/2017

Els viatges onírics de Louise Glück

Miquel àngel Llauger
i Miquel àngel Llauger

Louise Glück és una gran poeta nord-americana de qui fins ara havíem pogut llegir llibres bilingües anglès-castellà –no us perdeu, per exemple, 'The Wild Iris'– i que ara ens arriba per primera vegada en català. Coincideix amb l’arribada de David Hirsch i de Ted Kooser. Si també tinguéssim Sharon Olds, Billy Collins i Mary Oliver, el lector de poesia en català quedaria corprès per l’esplendor incomparable de la lírica actual del país de Donald Trump i del McDonald’s: ja se sap que els clixés i les simplificacions no expliquen res.

El títol del recull de poemes de Louise Glück que acaba de publicar Edicions del Buc, amb traducció de Núria Busquet, és 'Nit fidel i virtuosa'. En una nota, la traductora explica que a 'Faithful and Virtuous Night' hi ha un joc de paraules intraduïble, ja que 'night' es pronuncia igual que 'knight', que vol dir cavaller i és un substantiu que va típicament acompanyat dels adjectius 'fidel' i 'virtuós'. Amb aquest joc sembla suggerir-se’ns un viatge dins la nit que té alhora alguna cosa de recorregut artúric a la recerca d’un Sant Grial. Fer un recorregut per mirar de comprendre alguna mena de misteri.

Cargando
No hay anuncios

Louise Glück sempre construeix els seus llibres entorn d’unes constants temàtiques i de to. En aquest –publicat el 2014, quan l’autora acabava de passar els setanta anys– fa servir poemes narratius d’una certa extensió i poemes en prosa que són com relats curts de caire oníric. Són històries que combinen una llengua transparent i un contingut enigmàtic, al·lucinatori. De vegades parla un “jo” coincident amb el de Louise Glück –una dona ja gran, que ha perdut la mare– i de vegades parlen altres narradors, tot teixint una atmosfera de fosca embolcalladora. Vegeu-ne un tast, amb els primers versos de 'Paisatge aborigen': “Estàs trepitjant el teu pare, em va dir la mare, / i de fet estava dreta just al mig / d’una capa de gespa, tan pulcrament tallada que podria / haver estat la tomba del pare....”.