Vicenç Vidal i el lideratge de MÉS

Mentre els ecosobiranistes esperen per triar el lideratge que els guiarà a les properes eleccions, hi ha una figura inesperada que ha anat guanyant pes i presència pública: la del senador autonòmic i exconseller de Medi Ambient i Agricultura Vicenç Vidal. És inesperada perquè, després de dur una cartera clau per a les Balears, va caure a la butaca del Senat arran d’una cabriola política detonada per l’última crisi de la formació. No estava previst que acabàs a la Cambra Alta, i tampoc que, a Madrid, hi fes ressonar tant la veu de les Illes i les reclamacions dels ecosobiranistes.

Quan no es desvia amb curolles que no tenen res a veure amb les Balears i ni tan sols generen empatia entre els electors de MÉS per Mallorca, quan se centra en allò que coneix més –la protecció del medi– i en les necessitats de l’Arxipèlag, Vidal és capaç de fer-se sentir a Madrid molt més del que tocaria a una sola veu. Ha demostrat que sap superar-se a si mateix i a les dificultats personals. I que pot abordar el debat, de tu a tu, amb polítics amb més experiència.

Mentre que al PSIB i a l’esquerra illenca el lideratge de Francina Armengol continua indiscutible i indiscutit, els ecosobiranistes encara han d’aclarir qui volen que els comandi. Continuen immersos en una provisionalitat que els condemna a cedir la iniciativa i actuar a reacció. No ens enganyem, Vidal no havia estat mai a les llistes d’apostes per encapçalar la propera candidatura de MÉS, però per alguns membres del partit comença a guanyar punts per fer-s’hi un lloc de ple dret. Els que tenen alguna possibilitat d’encapçalar la cursa per dirigir el partit tenien bastant clar amb qui competirien, però potser farien bé de preocupar-se.