Víctimes i violadors en potència
Hi ha un element de les festes populars que comença a ser més tradicional que el rebosillo al Firó de Sóller, que el crit de guerra de Joan Mas als moros i cristians de Pollença o –més recentment– la invocació del dimoni al puig de Reig al Much de Sineu. Hi ha un element que ja no falta mai a cap festa: les violacions. I ho hem normalitzat. Aquest estiu n’hem conegut diversos casos, perquè s’han denunciat, però els que es troben sota aquesta punta d’iceberg mai els podrem quantificar. Un d’ells va ser dia 3 d’agost, a Pollença, on un home va tocar els pits a una dona sense el seu consentiment. I un altre, a Sineu, tres dies després. En aquest cas, l’agressor va anar més enllà i va intentar ficar els dits als genitals de l’al·lota.
És així com, sense témer-nos-en, una denúncia per agressió o abús sexual ha esdevingut per costum la cirereta de pràcticament qualsevol festivitat, com si cada any haguéssim de sacrificar –com a mínim– una nova màrtir. I tot per què? Per crear campanyes de conscienciació que diguin ‘No i punt!’, per continuar tenint motius per sortir al carrer cada 8 de març o per fer i desfer els departaments de Feminisme o Igualtat l’administració de torn. La realitat és que res de tot això aconsegueix que les xifres de “màrtirs” davallin. Tot al contrari. Els delictes sexuals denunciats no fan més que créixer i créixer. Només durant els tres primers mesos del 2023, a les Balears, ja varen pujar un 23% respecte del primer trimestre del 2022. Però és que el 2022 es varen disparar un 95% durant la temporada alta, en comparació a la baixa.
Vull pensar que bona part d’aquest augment incessant de casos té a veure amb unes víctimes que es veuen amb més força per denunciar, tot i que aquest procés continua sent complicat i dolorós per a moltes d’elles, la qual cosa ens obliga a acompanyar i entendre tant les que decideixen fer-ho com les que no. Mentrestant, de cada vegada som més les que quan ens assabentam de l’enèsima agressió sexual de l’estiu no podem deixar de fantasiejar amb ser la protagonista venjativa de Promising Young Woman o entenem de cada vegada més les decisions de Thelma & Louise, encara que ambdues històries tenguin un final més o menys tràgic.
Nosaltres n’estam fartes. Però, i ells? Les dones estam fartes de conèixer víctimes d’abusos o agressions dels nostres voltants i sentir que podríem ser nosaltres. I els homes, identifiquen els agressors dels seus voltants i senten que també ells ho podrien ser?
