Victòria Federica està nua
La neboda del rei, Victòria Federica, ha protagonitzat una campanya promocional de La casa del drac, hereva de Joc de Trons a Max. El fitxatge, que no pot entendre’s dins de la ironia conscient, és una metàfora de la destrucció de la marca HBO, una fita en la producció televisiva. Max, com tantes altres marques, contracta l’al·lota exposant-se a les crítiques –inevitables i merescudes– però fiant-ho tot a la repercussió mediàtica que obtindrà. L’anunci, en el qual es declara la legítima hereva, juga amb el fet que pertanyi a una família de reis, que és del que va la sèrie en qüestió. Però resulta que Victòria Federica no té més mèrit que la sang blava, si és que n’hi corr alguna per les venes. Com seran les preses falses si l’anunci que hem vist és el que ha passat el tall.
Victòria Federica és una intrusa que ha optat per guanyar-se la vida sense fotre ni brot. A hores d’ara, no seré jo qui negui que la d’influencer no sigui un treball, però almenys hauria de ser un amb més mèrits que el pedigrí Borbó i que no generàs vergonya per la manca absoluta de talent. Sense carisma, fotogènia o uns mínims de dicció, la seva feina és fins i tot massa pobre per als estàndards dels nepobabies, els cadells que tenen un lloc per ser fills d’un famós. Almenys, de moment, la neboda de Felip VI no ha reclamat reconeixement pel que fa. Li basta amb els doblerets. Altres de la seva estirp diuen que són emprenedors, reben atenció dels mitjans generalistes, i allà els presenten com a triomfadors de negocis finançats directament amb els doblers de papà. Així emprèn qualsevol. Igual que Vicky Borbona té un lloc reservat a la primera fila de les desfilades, les portades de Vogue o els anuncis de la nova (i pitjor) HBO.
Davant un micròfon no diu més que obvietats a les també obvietats de qui li pregunta, cortesans que perpetuen la rondalla del vestit nou de l’emperador. Victòria Federica s’ha assegut amb Vicky Martín Berrocal perquè li faci una entrevista massatge (tan fascinant com innòcua) en la qual la neboda del rei no mostra gens ni mica de consciència de les seves limitacions. Tindria tots els meus respectes si, mirant a càmera, hagués dit: “Soc una privilegiada que s’aprofita del sistema malgrat la meva falta de talent”. Però no, ni ella ni ningú li dirà que aquesta emperadriu està nua.