La vida percentual / L’objectiu del conseller
La vida percentual
Un home arriba a la platja a primera hora amb el diari sota el braç. Cada vegada es veuen menys espècimens que llegeixin. Menys encara que llegeixin el diari. Els que llegeixin el diari de paper aviat seran peces de museu. I, encara menys, a la sorra. El lector fidel munta la paradeta, estira la tovallola, plantifica una ombrel·la que només li cobreix un genoll i es disposa a saber què passa al món. Tot d’una, s’assabenta que la Comissió Europea planteja un 15% d’estalvi del consum energètic a partir de la tardor. Li expliquen que Pedro Sánchez és, amb un 24,1%, el polític que més va agradar al debat de política general. En canvi, s’adona que el PP de Núñez Feijóo se situa, amb un 30,1% d’intenció de vot, per davant del PSOE, amb un 28,2%. Segons el CIS, VOX baixa, del 15% al 12%. Però també ERC (2,9%) i Junts (1,2%) van avall. L’home continua girant pàgines i descobreix que les trucades de dones que fan soles el Camí de Sant Jaume i denuncien assetjament han pujat un 3,8% respecte a fa un any. També descobreix que en plena drecera cap a la descarbonització, un Airbus380 amb motor Rolls Royce va volar durant tres hores amb un combustible 100% sostenible. En canvi, unes pàgines més enllà sap que la recollida selectiva de residus als municipis de Barcelona continua lluny de l’objectiu del 50% que marca la UE. Només amb el reciclatge del vidre –61%– sembla que ho fem bé. A les pàgines de cultura s’adona que el sector del llibre creix un 5,6% el 2021. I la salut? Malament. Un 33% de les nenes i un 46% dels nens catalans d'entre 6 i 12 anys tenen sobrepès. Això sí, el nombre de persones que a Catalunya tenen mútua privada baixa lleugerament i es queda en el 28,7%. L’home tanca el diari i se’n va a l’aigua. Al cap de poc, mor ofegat pel periodisme de dades. Ell només volia saber com anava el món i l’autòpsia ha revelat que ha patit una sobredosi de percentatges. Al funeral, la vídua maleeix els mitjans que no interpreten el món sinó que tan sols comparen tants per cents.
L’objectiu del Conseller
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha celebrat aquesta setmana que hi hagi menys catalans amb mútua privada de salut que fa dos anys. La xifra es desprèn de l’Enquesta de Salut de Catalunya feta a 5.000 persones. La dada que va aplaudir el conseller és que un 28,7% dels catalans compaginin la doble cobertura sanitària quan el 2020 la contractació de pòlisses va arribar al 32,3%. És a dir, en el pitjor moment de la pandèmia, amb la salut com a prioritat, fins a un terç dels catalans pagaven una mútua privada. Ara Argimon voldria que tot fos com deu anys enrere. “La dada del 28,7% és bona, però hem de treballar més per posar-nos al 24% del 2013”. Per què? De nou, un altre conseller de Salut a l’entorn de les seqüeles de Convergència, que s’enganxa els dits amb declaracions sobre les mútues privades. No és el primer. Potser tampoc serà l’últim, perquè ja s’entén que el populisme polític fa dir coses en pròpia porta i que els companys de viatge al govern obliguen al funambulisme declaratiu. Resultat? La hipocresia al poder. Sembla contradictori patir, d'una banda, per la saturació dels CAP i perquè no es col·lapsin els hospitals públics i, de l’altra, tenir com a objectiu que cada vegada hi hagi menys gent amb assegurança privada de salut. Si un de cada tres o de cada quatre catalans no pagués la quota d’Assistència, de FIATC, d’Adeslas, Sanitas, DKV o la que li vingui de gust, la medicina pública encara estaria molt més saturada. O estressada, per dir-ho amb el mot de moda. Argimon, que a la conselleria ha fet tots els papers de l’auca, sap que la sanitat pública i la privada no es fan competència. Al contrari, són compatibles i complementàries. I sort en tenim a Catalunya d’aquest doble vessant. En els mesos greus de la pandèmia, quan ell era la mà dreta d’Alba Vergés, els centres privats van ser vitals per cedir aparells, respiradors, per posar llits a disposició i per donar assistència quan tot anava pel pedregar. No s’entén ara, tot d’una, aquesta croada absurda.
