Vida de tertúlia
Ahir vaig dir que “per responsabilitat política, amb la que està caient, no contemplo l’escenari d’unes noves eleccions, però que el comptador es posa en marxa”. Vaig dir “escenari”, que queda bé i professional. Ni em vaig mirar Twitter, tu. Twitter és un bar de borratxos a les tres de la matinada (això ho volia dir a la tertúlia, també, però m’ho va robar l’indepe, que va parlar primer que jo). I també vaig dir: “Pel que m’arriba, la música que sona no és dolenta, però hi ha massa serrells”.
Ahir vaig dir això. Vaig instar tothom a negociar pel bé del país, per l’emergència sanitària que etcètera, que no és per res, però jo he passat el covid asimptomàtic (em vaig fer una PCR per escapar-me a Milà un cap de setmana i mira...) i l’angoixa que jo he tingut no l'hi desitjo ni al meu pitjor etcètera... El metge (un gran professional, quan pugui li faré un homenatge; li enviaré una caixa de Marqués del Colecho i diré el seu nom als mitjans) ja m’ho va dir: "Cuida’t molt, t’ho demano. Per tu, pels teus i pel que representes per a aquesta regió". Ell volia dir que soc un exemple, en el sentit que molta gent em segueix (però no miro Twitter, perquè està ple de trols; m’ho diuen).
Ahir dic això i avui, avui resulta que hi ha un gir de guió? Un preacord? Què vol dir això? Que faran govern? Em sembla lamentable. I ho dic així. La-men-ta-ble. No, no n’estic contenta. Sí, ja sé que ho vaig demanar (per activa i per etcètera). Però ho demanava com quan demanes que els teus millors amics no estiguin barallats: en el fons et fa il·lusió assistir a l’espectacle... Ai, ara no em surt la paraula. Què és impertèrrit o impretèrit? És igual. Una de les dues. Jo no soc lingüista. Ni epidemiòloga. Això ho dic sempre, també, a la tertúlia i queda molt bé. “No soc epidemiòloga, soc només una ciutadana”. Quin greu, quin greu si es posen d’acord i fan govern. Quin disgust.
Empar Moliner és escriptora
