Vidal Ferrando i Janer Manila fan literatura

En poc temps, la Nova Editorial Moll (que, com dona a entendre el seu nom, ha reprès la distingida trajectòria editorial de la casa dels Francesc de Borja Moll, pare i fill, ara sota la direcció literària de Tomeu Canyelles) ha publicat els respectius llibres de dos dels grans autors de la literatura catalana actual, Antoni Vidal Ferrando i Gabriel Janer Manila. Com Willie Nelson i Van Morrison, com Paul Weller i Paul McCartney, gegants vells però perfectament vius i en plena forma creativa, que encara tenen molt a aportar, Vidal Ferrando i Janer Manila no fan gires ni publiquen discos, però sí que actualitzen llibres fonamentals de la seva obra, o n’ofereixen de nous.

D’Antoni Vidal Ferrando, amb motiu del trentè aniversari de la seva primera edició, la Nova Editorial Moll n’ha recuperat Les llunes i els calàpets, una epopeia de contrabandistes a la Mallorca de la pobresa preturística. És la primera del Cicle d’Almandaia, un tríptic novel·lístic que es troba disponible al catàleg de l’editorial El Gall, de Pollença i que inclou també les novel·les La mà del jardiner i L’illa dels dòlmens. A les novel·les de Vidal Ferrando van de bracet l’historiador que ell és per formació, l’excepcional poeta líric dels seus llibres en vers i un narrador amb un estil construït amb el nervi i el vigor d’un gran contador d’històries, però també amb la delicadesa de l’escriptor que s’estima la seva llengua i s’atura a admirar-ne cada paraula que en fa servir. El resultat és un gran relat (a Les llunes i els calàpets, però també al conjunt de les tres novel·les) sobre la postguerra, la pobresa i la delinqüència, però també sobre la memòria i la construcció de la identitat, personal i col·lectiva, a través del record. La nova edició de Les llunes i els calàpets ve acompanyada d’un pròleg de Xavier Serrahima i de la salutació d’una trentena d’escriptors de totes les edats, gèneres i sexes que expressen la seva admiració per la novel·la i pel seu autor.

Gabriel Janer Manila presenta novetat: Jaguar, una novel·la breu i absorbent, obsessiva, amb un subtítol curiós però adequat: On els adverbis es moren de por. Narra les vicissituds d’una expedició que, als anys trenta del segle XIX, s’endinsa a la selva amazònica a la recerca de la tribu dels korubo, parlants d’una llengua que descarta l’ús dels adverbis perquè els relaciona amb una forma de dominació quasi demoníaca. Grans històries com l’Aguirre de Werner Herzog o El entenado de Juan José Saer guaiten en aquest conte de terror i enlluernament, que lliga bé amb el Janer Manila de la novel·la He jugat amb els llops (basada en el cas de Marcos, el nen selvàtic de Sierra Morena, que l’autor havia estudiat profundament com a pedagog). Jaguar arriba després d’un altre tríptic important, els dels tres volums de memòries de Gabriel Janer Manila (Ha nevat sobre Yesterday, Amor, no estàs fatigat i Lungomare), publicats per Proa, de lectura quasi obligada per a qui vulgui conèixer la peripècia vital i civil d’un dels nostres escriptors de referència.