El vídeo de la infermera

S'ha fet viral un enèsim menyspreu a la llengua catalana, aquesta vegada a càrrec d'una infermera de l'Hospital Vall d'Hebron que diu que és de Cadis i que considera un disbarat que, per poder aprovar unes oposicions, hagi d'aportar el certificat C1 de català. La jove mostra la seva disconformitat amb l'habitual llenguatge barroer del nacionalisme supremacista, que si un "puto catalán"per aquí, que si un "puto C1"per allà, tot anunciant als quatre vents que, a les oposicions, s'hi presentarà –diu textualment– "mi madre"(és a dir, la seva, que cal suposar que estarà contenta si veu el vídeo de l'angelet). L'acompanyen dues infermeres més, de les quals se'ns fa saber que una és de Granada i l'altra de Sant Sebastià, i que se suposa que li riuen la gracieta, tot i que en un moment del vídeo n'hi ha una (la basca, ai las, nogensmenys) que diu que ella sí que pensa presentar-se a les oposicions, i que xerroteja quatre paraules en català mig per enfotre's de la llengua, mig per prendre el pèl a la seva amiga, que protesta davant d'aquesta sortida ("Me desmontas el vídeo"). La gesticulació de les protagonistes també segueix el to maleducat i prepotent de qui està convençut de ser més fort i de poder passar per damunt d'un altre amb total impunitat.

Els problemes d'aquestes infermeres per comprendre la realitat del lloc on viuen i treballen són en principi això: el seu problema. Ara bé, l'actitud de menyspreu que mostren s'aguanta en el fet que saben que la seva grolleria té suport. L'anècdota adquireix transcendència perquè, en un lloc del món occidental que no siguin Catalunya, les Balears o el País Valencià, resulta difícil imaginar-se una escena com la que descrivim. Aquí no tan sols no és difícil d'imaginar sinó que és el pa de cada dia: persones convençudes que l'exigència de saber català per tenir un lloc de treball (un lloc de treball a l'administració pública, a més) és un abús i una imposició dels nacionalistes, o els independentistes, o de Jordi Pujol, o d'ETA, o de qui sigui. El supremacisme de qui menysprea la llengua d'un altre perquè la considera inferior a la seva és del tot equiparable al de qualsevol altra forma de xenofòbia, perquè és d'això de què parlem. És una situació tan inacceptable com la dels negres americans quan estaven obligats a cedir el seient del bus perquè poguessin seure els blancs. Fins que Rosa Parks, una dona negra ja de certa edat, es va negar a cedir el seu seient a un jove blanc.

Els polítics i l'administració han d'actuar contra els mals servidors públics com aquestes infermeres, per descomptat. Però hi ha dues coses que podem fer els ciutadans: no canviar de llengua en situacions com aquesta (quan la situació sigui de respecte mutu parlarem en la llengua que ens roti, però davant d'un supremacista cal mantenir el català) i no esquinçar-nos les vestidures exclamant-nos a les xarxes cada vegada que ens trobem amb un cas similar. Als supremacistes els encanta sentir lamentacions en català, i els queden ganes de més.