Sí, Villaronga, a Mallorca també hi ha boira
La troballa de l’audiovisual sobre Mallorca que va fer Agustí Villaronga a mitjans dels anys 80 per encàrrec del Foment del Turisme, una cinta que s’havia perduda i que la companya Cati Moyà ha recuperat d’un magatzem, té una importància que ultrapassa la de poder veure un treball del gran cineasta que va ser rebutjat. No es pot negar la curiositat que desperta la Mallorca de Villaronga, la que ell va trobar que havia d’explicar per a l’entitat de promoció turística. Però si hi ha una cosa interessant a partir d’aquesta troballa és veure com la Mallorca silenciosa, poètica i boirosa de Villaronga es va vetar, se’n va manipular la cinta original i, com que ni així responia a la imatge que es volia imposar de l’illa, es va substituir per un altre treball promocional que –oh, sorpresa!– començava amb una dona ballant sevillanes. Era la consolidació d’un relat sobre Mallorca, en bona part fals i pensat des d’una estratègia comercial, que ha acabat per silenciar qualsevol altre relat de l’illa. El sol, molt de sol, la platja i els turistes de tota mena i fent de tot, ha esborrat les altres realitats, com si no existís res més. Què en saben els turistes de la indústria que hi va haver a l’illa, i que no siguin les dues fàbriques-aparador totalment turistitzades? Que els feim saber que aquí hi ha una llengua, que hi ha gent que glosa i d’altra que escriu novel·les? Els deim que aquí també hi ha boira, que a vegades fa una ventada i que també hi ha fosca i espais foscos? Si el Foment del Turisme en un moment donat va voler mostrar altres mallorques, tot d’una va tombar cap a la imatge única. Als turistes se’ls han negat tots els altres relats, també a nosaltres, silenciant fins i tot altres maneres de fer turisme i negant altres maneres de viure.
