Vinyetes del tebeo

Aquesta setmana, just quan el Consell de Mallorca anunciava un descompte de Black Friday a la desdoblapista de Campos, l’Ajuntament de Llucmajor ha aprovat l’obertura de l’expedient per proclamar Fill Il·lustre Joan Montserrat Parets.

Va ser el primer regidor socialista d’aquest ajuntament, a més d’un influent polemista i ideòleg al seu temps, impulsor de la cooperativa La Nueva Vida, que serviria de model internacional, de la cooperativa elèctrica Helios i d’una escola obrera. El 1937 l’assassinaren terroristes de Falange, amb el seu germà Miquel, segurament al cementeri de Porreres. Record haver llegit d’ell que preferia obrir una escola a guanyar una vaga, i que creia essencialment en la pedagogia, en la difusió de les idees com a eina de transformació social.

No puc evitar demanar-me què pensaria de la realitat actual. De fet, jo mateix a vegades tenc la sensació d’haver-me despertat de cop del –gràcies, senyora Arrimadas– Matrix de la santa transició i haver obert els ulls a una mena de realitat híbrida entre ‘El Guerrero del Antifaz’, ‘Carpanta’ i ‘Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio’. Ves, si no, que fins el president del govern dit socialista, el senyor Sánchez, ha tornat a agitar aquests dies la bandera del ‘Gibraltar español’; ell ha dit que amb èxit, però fa molt l’efecte que amb el resultat de sempre, que vendria a ser que l’han enviat a porgar, però en anglès. En aquests casos, trob que falta el petit recordatori històric de qui va ser i en quines circumstàncies va lliurar el penyal a Anglaterra, en el marc del Tractat d’Utrecht, ja saben, el mateix que permeté a Felip d’Amjou ser el rei Felip V d’Espanya, amb tota la consegüent nova planta, i els efectes que s’havien de notar “sin que se note el cuidado”, cosa que em fa pensar que qui s’assembla a los seus no fa bord ningú, però ara no toca paremiologia.

A aquesta realitat de tebeo, qui es guanya dia sí i dia també la coberta i les pàgines centrals és un altre membre del govern d’Espanya dit socialista, el ministre Borrell. Aquests dies, mentre no s’atura de créixer la xifra d’instàncies europees i ONG de prestigi que adverteixen sobre la manipulació política de la justícia espanyola i les retallades de drets, ell ha anat a la seu universitària a resumir la història dels EUA en la frase de “matar quatre indis”. No sé si ha de preocupar més que sigui resutat de la plana niciesa o de la insensibilitat que sembla demostrar; tret que resulti, com hi ha qui defensa, que aquesta nova trompada només és per despistar de la sanció de trenta mil euros que li ha imposat la Comissió del Mercat de Valors per ús d’informació privilegiada a aquella venda d’accions d’Arbengoa.

A un país normal i amb una mica de vergonya, cada un d’aquests seria prou motiu per dimitir; però ja sabíem qui era el desinfectador d’ençà que prenia la paraula a aquelles manifestacions plenes de banderes franquistes i salutacions a la romana i no marcava cap distància. I és que si hem de fer cas al que ha passat a la campanya electoral andalusa, l’anticatalanisme és un valor col·lectiu de la societat espanyola i dona vots. I allò d’un socialisme basat en valors morals deu tenir la consideració de batalletes dels avis, aquells avis que, mirau si hi ha hagut constitució i governs socialistes, només començam a treure de les fosses.

També hem vist fent relacions internacionals el rei emèrit, que és el segon rei que esmentam avui, retratat amb el presumpte esquarterador saudita, “per motiu de protocol” però, eh? Mentre a Madrid també hi ha hagut fotos a rompre, i capades, quan hi ha anat de visita el president xinès, Xi Jimping, que, home, molt demòcrata, molt demòcrata, no està clar que ho sigui, que ho vagin a demanar a Hong Kong, però maneja pasta, imperi, potencial de negoci i deute espanyol a rompre, i sempre pot caure qualque mica… Fins la batlessa Carmena li ha lliurat les claus de la ‘villa y corte’.

Fins i tot hem vist com la Unesco ha declarat patrimoni immaterial de la humanitat les parets de pedra seca. Al mateix temps que també hi declarava la música reggae de Jamaica, cosa que donaria lloc a més d’un acudit, i permetria al Consell de Mallorca dur Erasmus jamaicans a decorar la no-autopista de Campos. I a fer-la perfumadeta de brea, o d’alguna altra cosa més jamaicana, a veure si els hippies ecolos de les putes bases s’embamben una mica i s’aturen d’emprenyar d’una vegada.