30/08/2024

Visca Sant Fèlix!

He estat objecte d’un honor inesperat: he pogut contemplar la diada castellera de Sant Fèlix des del balcó de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, gràcies a la invitació de l’alcalde, Francisco Romero, i a l’afecte dels Castellers de Vilafranca.

Si hi ha un sentiment que, paradoxalment, la globalització ha fet rebrotar amb força a tot arreu és el de l’orgull local. El de tenir un lloc al món diferent de tot, fonamentat en la tradició. Sant Fèlix pertany a aquesta categoria de festes majors catalanes que són d’afirmació, el lloc on el jovent vol ser, allà on les autoritats saben que hi han d’anar a fer cap. L’alcalde no dona l’abast saludant convidats: el president del Parlament, el ministre de Cultura, l’alcalde de Tarragona, l’alcaldessa de Valls, el bisbe de Tortosa…

Cargando
No hay anuncios

Abans, passo per Cal Figarot, l’estatge dels Verds. Estan acabant d’esmorzar fort, i es nota que s’acosta l’hora de la veritat perquè ningú no presumeix, al contrari: “Són castells al límit, i una vacil·lació pot fer la diferència entre aixecar-lo i descarregar-lo o no”. Per desgràcia, els fets els donen la raó. L’accident de la nena de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la notícia de l’evacuació amb helicòpter a Sant Joan de Déu commociona la plaça, trava l’actuació general i deixa mal cos per a tota la jornada.

Com passa amb tants altres esdeveniments, la televisió permet fer-se una idea cabal del que passa, però res substitueix ser-hi. Sembla que pugui tocar amb la mà el quatre de nou amb l'agulla, i tinc al davant les cares de patiment dissimulat que observo a tots els pisos mentre es carrega i descarrega. He sentit les ordres d’"Avall!, avall!" quan els castells amenacen amb fer llenya, però me’n vaig a casa amb la imatge de la tensió responsable de l’Àngel Grau, cap de colla, quan diu a la seva gent per animar-los: “Quan les coses vagin malament, recordeu que sou els Castellers de Vilafranca”.