Viure bé, una aposta radical
Aquesta setmana que acaba hem tancat la segona edició del Monogràfic Ecofeminismes de la Línia de Pensaments Crítics de la programació del Centre Flassaders sota el títol de Mirada, Alternatives i Urgència.
Ens hem trobat durant els dimecres de novembre amb la intenció de generar un espai de pensament col·lectiu entorn de possibles respostes per enfrontar la destrucció de la vida –en totes les seves manifestacions i diversitat– per part del sistema capitalista i la seva hegemonia política, econòmica i cultural ecocida, patriarcal i colonial-racista. El plantejament inicial era enfocar, juntes, les possibilitats i alternatives emancipadores que sorgeixen des dels marges, des del diferents eixos d'exclusió amb una mirada analítica crítica i feminista que envesteix la complexitat de la realitat actual per després enfocar-se en problemàtiques que ens travessen en allò quotidià en el context de crisi sistèmica que vivim.
“Quan miram el món volem entendre els processos que sostenen la vida, que excedeixen, desborden la mirada dual de producció de béns i serveis de mercat, i reproducció de persones. Ens interessa abordar la reproducció de la vida (produïm bens i serveis no només als mercats). Es tracta d’un plantejament transversal que romp amb la dicotomia producció/reproducció. I quan miram aquests processos el primer que veim és el conflicte estructural irresoluble entre els processos d’acumulació de capital que dominen el conjunt i processos de sosteniment de la vida. Actualment, es 'resol' prioritzant els processos acumulació de capital i delegant a esferes invisibilitzades del sistema socioeconòmic el propi sosteniment de la vida en un context de dificultat i atac. És allò que anomenam el conflicte capital-vida”. Això diu Amaia Pérez Orozco en la seva ponència Un diálogo entre la sostenibilidad de la vida, los cuidados y la reproducción social en el curs Feminismos, trabajos y reproducción social de Viento Sur. L’economista feminista apunta llavors que en aquesta realitat que vivim la vida és una potència, no una certesa, i és llavors quan posam la vulnerabilitat de la vida en el centre. I pensar-hi ens mostra que només podem garantir el sosteniment de la vida amb la resta perquè som interdependents, i entenent que alhora som ecodependents perquè depenem d’una terra de la qual som part. És en aquest punt que l’ecofeminisme se’ns presenta com a eina analítica i una proposta política fortament anticapitalista que combina la teoria de la reproducció social i les lluites pels comuns fetes des dels feminismes, i els feminismes antiracista, ecologista i decolonial, en qüestionar l’estructura que se sosté sobre diverses formes de repressió, alienació i dominació, Alhora, esdevé proposta política perquè planteja, donant la volta a tot el que analitza críticament, la possibilitat d’un vertader 'viure bé' alternatiu a les vides precaritzades, violentades i alienades que vivim. És una aposta política en defensa de la vida.
En aquest marc i atesa la complexitat del moment vital i històric que travessa la humanitat en aquesta era de l’antropocè o capitalocè en declivi, que tendeix a mostrar-se més violent i polaritzat, que canibalitza totes les esferes de la vida (com diu Nancy Fraser en el seu llibre 'Capitalisme caníbal'), és on ens cal fer l’exercici col·lectiu de pensar altres maneres de resoldre la vida des de i per a les de baix i els marges, nous paradigmes que parteixin de recuperar la sostenibilitat de la vida com a horitzó polític de transformació, problematitzant tot allò que donam per fet i se’ns mal resol per la via del mercat, la família o l’estat. Cal obrir horitzons, mirar què passa en els marges, pensar vies de fuga col·lectivitzant els malestars, endegant processos nous sense por del conflicte ni del fracàs. Ens cal experimentar, amb nosaltres com a territori de prova. Pensar i fer des d’altres llocs recuperant la quotidianitat com a lloc de lluita política.
