Viure més anys que una balena
Una reportera estava amb el micròfon complint amb el gènere del reportatge amable. Preguntava als transeünts què esperaven d’aquest acabat d’estrenar 2024. Una anciana, a la qual presumim sempre bonhomia darrere dels cabells blancs, li va amollar amb desdeny, desimboltura i mala llet: “Morir-me. Tinc 92 anys i estic avorrida de la vida”. A continuació, en una espècie de broma macabra vaig llegir que l’actriu Shannen Doherty, amb metàstasi en grau IV, espera viure prou perquè els metges puguin curar el càncer que pateix. “No he acabat la vida. No he acabat d’estimar. No he acabat de crear”. I em vaig quedar pensant sobre l’aleatori i injust de l’existència; com nou dècades poden ser massa per a una persona i cinc, una desgràcia per a una altra. Sobretot sabent que pots i vols viure més de 90 anys.
L’anciana no es queixava des de la llàstima sinó des d’un cansament que fregava l’empipament. De ser creient, li va faltar afegir: “Senyor, porta’m tan aviat com puguis”. Vull veure en ella, no obstant això, una reivindicació de l’avorriment, d’aquesta sensació de desídia per no fer res, que contrasta amb els temps accelerats actuals; els del FOMO (Fear Of Missing Out) que pregonen els centennials, la por de perdre’s alguna cosa, sigui el que sigui aquest ‘alguna cosa’. L’última sèrie, l’última conversa viral, un dia de vacances sense un munt de plans. No hi ha temps per a l’assossec, per quedar-se absort mirant el sostre, intentant posar la ment en blanc. Tombar-se i no fer absolutament res pot arribar a ser ben sa.
Mentrestant, la ciència no para de pregonar que d’aquí no tant es podrà detenir el procés d’envelliment, que se superaran els cent anys sense molts de problemes. Ja hi ha experiments amb ratolins que viuen un 30% més perquè se’ls regeneren els teixits. Al final, resultarà que no venim del mico, sinó dels rosegadors. Amb aquests avanços, la pròxima generació passejarà musculada i ufanosa amb 80 anys. No sent enveja perquè també estarà treballant a aquesta edat. I així sí que la vida es pot fer molt llarga. Com la de les balenes, que viuen dos segles. Dos-cents anys nedant. Senyor, porta’m la pensió quan puguis. Jo vull avorrir-me jubilat. No al peu del canó. Això, per a les artistes.