Vivas, errada en el fons i en les (males) formes

Sonia Vivas, prou. Deixi d’erosionar Cort. Admeti que s’ha equivocat de dalt a baix des que va passar per la porta de l’Ajuntament. Les coses, a vegades, no són com un voldria, per ventura no li varen explicar que, a part de dur una àrea concreta, era representant de tots els palmesans i no només dels que varen votar Unides Podem, i molt manco dels que varen decidir agafar la papereta lila perquè vostè anava de número dos.

El més greu és que li ha mancat cintura per gestionar i tractar amb qualsevol dels seus interlocutors. Una persona pot anar errada, però no tothom, quan això passa és que no es va per bon camí. Les seves intencions potser eren bones, no es qüestiona, però les formes des del minut u han estat la seva perdició.

S’ha de ser conseqüent amb el que un fa, sobretot quan s’argumenta que s’actua per consciència i principis. Per ventura no és tan dolenta l’estigmatitzada professionalització de la política perquè no es produeixin episodis esperpèntics com la Pride Week. Els fitxatges estrella solen acabar estrellats.

Des d’aquestes pàgines s’ha intentat, i crec que aconseguit, explicar els fets amb la major objectivitat possible i deixant en un calaix els continus missatges ‘advertidors’ (per no escriure ‘amenaçadors’) a la periodista Alba Tarragó que ha seguit els esdeveniments amb una professionalitat impecable.

Per si té la temptació de dur aquesta columna als jutjats, li vull aclarir que en aquest cas no estic informant, és una opinió, perquè a l’ARA Balears tenim els principis periodístics molt clars: els fets i les declaracions es contrasten i s’opina en funció de l’anàlisi dels esdeveniments i la subjectivitat viscuda.