Vivas, el Pride i els xarlatans
Destituir Sonia Vivas com a regidora de l'Ajuntament de Palma i suspendre la celebració de la dita Palma Pride Week ha estat la millor manera de tancar el seguit de despropòsits a què hem assistit d'ençà que la senyora Kristin Hansen va tenir a bé descriure els mallorquins (els que viuen a més de 15 quilòmetres de Palma, concretem) com una colla de cavernícoles que desconeixen fins i tot l'existència del lesbianisme. En aquesta ocasió, l'autoritat responsable (el batle Hila) no s'ha posat de perfil, ha fet allò que pertocava, i és de justícia consignar-ho i aplaudir-ho. El tema havia descarrilat cap a un esperpent que amenaçava de convertir-se en insuportable ens els propers deu dies que havia de durar la celebració. De l'encert de la decisió del batle de Palma en dona fe el delirant comunicat emès dimecres per Sonia Vivas (intentant fer-se passar per Podem, en un text que denotava deficiències greus en tot tipus de formació) i la reacció d'Ella Global Community (l'empresa fundada i presidida per Kristin Hansen, i que era l'encarregada d'organitzar el sarau) que, sense fer la més mínima autocrítica, de seguida va treure la ja inevitable amenaça d'anar als tribunals, que s'han convertit en la passarel·la preferida de tots els venedors de fum. Aquest afany de protagonisme, per descomptat, es tradueix en ambició de poder i de doblers: ara en diuen monetitzar. Aconsegueix quota de protagonisme i monetitza-la, treu-ne rendiment.
La polèmica ha posat en evidència un tipus de personatge molt abundant a la vida pública (la d'aquí i la d'arreu), que no és altre que el xarlatà. Personatges a qui tant se'ls en fot tot, a condició de tenir protagonisme de primera fila i d'imposar el seu criteri (que per altra banda no existeix, perquè es basa en la ignorància i la prepotència) sobre qualsevol qüestió. Freqüents en política, però també als mitjans de comunicació i a la cultura: qualsevol forma d'activitat que els pugui fer visibles i donar-los el pretext per instal·lar el seu circ personal. Se'ls reconeix perquè solen cridar més que els altres, solen tenir males puces i pitjors maneres, acostumen a tenir un grau alt de paranoia (creuen que tot a la vida gira entorn d'ells, a favor o en contra seu) i s'obren pas a colzades i coces, convençuts que per triomfar a la vida cal abans que res deixar ben clar el menyspreu que et mereixen els altres. Tot ho redueixen a opinions, en el benentès que la seva és la bona, mentre que la dels altres no tan sols és errònia, sinó que és delictiva i/o feixista, una paraula important que buiden de sentit a força de repetir-la sense to ni so.
Això explica que una de les convidades al Palma Pride Week fos l'exdirigent de Vox Malena Contestí, perquè, dins el món d'egolatria en què es mouen, l'extrema dreta que representa Contestí i la falsa esquerra que representen Vivas i Hansen són perfectament equivalents i van molt bé l'una amb l'altra. Això explica també que la periodista d'ARA Balears Alba Tarragó (que va fer la seva feina de posar en valor les paraules de Hansen, en comptes de limitar-se a reproduir allò que es diu en una roda de premsa, sense cap lectura crítica) fos fortament qüestionada dins la Regidoria de Justícia Social, Feminismes i LGTBIQ fins ara dirigida per Vivas. Això explica, en fi, la visió del col·lectiu gai com una simple massa de turistes adinerats, i el supremacisme de tractar els mallorquins com a disminuïts. També, el de permetre's prescindir del català en totes les comunicacions públiques de persones que es deuen al servei públic, quan tenen l'obligació (no l'opció) de fer-la servir de manera preferent. La polèmica de la Palma Pride Week haurà estat profitosa perquè ha assenyalat moltes rutines perverses que exigeixen ser reparades a fons. Comencem a protegir el debat públic de la xarlataneria.
Sebastià Alzamora és escriptor
