Vol reimplantar la censura

Potser Josep Borrell encara té la percepció que la Història reserva un lloc perquè hi llueixi com a brillant intel·lectual. Això explicaria aquests aires seus de prevalença, aquesta manera d’adreçar-se al germà proïsme des d’una posició de clara superioritat. De vegades sembla que li costa contenir-se i no tractar-nos de beneits irremeiables. Per ventura és la seva manera de ser. Si fos així, seria injust que tanta de gent el tengui per un polític d’orella alta, prepotent, altiu i orgullós. Un cregut, que diríem per aquí. Però, en fi, potser tot plegat és una qüestió de mala gestió d’imatge. D’aquest tipus de persones, sempre hi ha algú que et diu que, a les distàncies curtes, és la mar de simpàtic i proper. Cosa molt gratificant, si és el cas, per a les persones que el tracten amb confiança, que no és el cas de la pràctica totalitat d’europeus.

No els deu haver caigut gaire bé, als de l’Europa freda, el rampell autoritari amb què se’ns va adreçar i ens va fer la pantomima de rodar la clau del gas, com si ja no recordéssim com es fa. S’ha de reconèixer que es va fer ben entenedor en el seu consell, més aviat les seves ordres, de tancar la clau per estalviar. El problema és que ningú no el deu tenir per persona disposada a fer aquest gest a casa seva. No podem imaginar-lo un diumenge a la tarda embolicat amb una flassada per estalviar energia –se suposa que no espera visites, és clar. Però alguns, en vista de l’autoritat que ha esmerçat en l’emissió del missatge, hauran dubtat per un instant: seria capaç de donar-nos exemple?

Josep Borrell és capaç de moltes coses. Per les seves mans ha passat molt de poder, que sempre deixa alguns rastres en la personalitat de qui l’ha pogut administrar. A ell li ha deixat, a part del caràcter de mata-setzes, l’assumpció d’un deix d’autoritarisme que li ha permès, per exemple, somiar en públic en un organisme de censura per evitar que ens arribin aquelles notícies de la guerra que són falses. Si els russos ho fan, amb més motiu podem fer-ho nosaltres, que som els bons i, per tant, tenim raó i no deim mentides. Bé deu saber ell on romanen el bé i el mal, ell, que va assistir (1998) a l’homenatge d’ingrés a la presó de Barrionuevo i Vera per haver tret doblers públics del seu lloc, en relació amb els afers del GAL, terrorisme d’estat.

Guillem Frontera és escriptor