Què voldria saber d’aquest dinar de Carlos Mazón el dia de la DANA
Sabem que el dia del desastre de la DANA al País Valencià, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, va estar dinant de dues a sis de la tarda, amb una periodista, Maribel Vilaplana, a qui va oferir la direcció de la televisió. Segons l’ARA, “va incorporar-se amb més de dues hores de retard a la reunió de l'operatiu, amb la situació totalment descontrolada”. També a l’ARA llegim que l'exmarit de Vilaplana, Xavi Carrau, també periodista, “no entén per què el focus també s'ha posat en ella". "Qui ha de donar explicacions del dinar és Mazón, perquè és el president, i no la meva exdona", diu. Trobo que té tota la raó.
Conec dinars d’aquestes característiques, entre polítics i periodistes. S’allarguen perquè no s’entra a matar al primer plat. Solen ser en llocs bons, de cuina tradicional i de producte. No solen ser en restaurants de cuina moderna, perquè els interfectes han de parlar i no es desitja la interrupció –mínima però necessària– dels cambrers explicant els plats o el maridatge. De vegades el polític o el periodista fan règim, i se sol demanar un peix a la planxa amb verdures de segon i una copa de vi per compromís. Si no fan règim, i aquí vaig, hi ha copa de benvinguda (bombolles o xerès, potser una cervesa o un vermut) i vi per a la resta de plats. Amb el cafè, didalet, i qui sap si després un whisky o un gintònic per fer baixar. Normalment, quan es preveu això, el polític i el periodista es "bloquegen" la tarda. Tornen caminant, per desemboirar-se.
Ignoro si hi va haver, en aquest dinar, el concurs de l’alcohol. Espero que no. I espero que no per una raó: havent begut (poc o molt) es prenen decisions d’una altra manera. Conduint cotxes o conduint operatius de salvament es tendeix a minimitzar el perill.
