Volen escoles plenes d’ignorants
El futur ha arribat a les aules, o això diuen. I és que la Conselleria d’Educació ha instal·lat 4.800 pissarres digitals interactives i 5.500 portàtils a un total de 350 centres educatius de les illes. “Tota una revolució!”, deuen pensar els genis del Consolat de la Mar. Res més lluny de la realitat. En total, 18 milions d’euros dels fons Next Generation de la UE per renovar un material que funcionava bé –i que ha anat directe als abocadors, per cert– tot substituint-lo per un altre de més fancy. Una idea “genial” de la mà dels sospitosos habituals: polítics àvids de titulars pomposos, buròcrates al·lèrgics a les aules i algun teòric carregat de bona fe. Qui té la culpa de tot plegat? Idò tant uns com els altres tenen la seva part de responsabilitat. Perquè si bé aquesta iniciativa de les pissarres digitals la va posar en marxa el conseller March –actual batle de Pollença pel PSOE–, l’ha continuada en Vera, fidel escuder de na Prohens. Apa!
En definitiva, malbaratament de doblers, capitalisme woke i obsolescència programada a cop de subvenció. Mentrestant, els problemes reals de l’alumnat s’enquisten: les Illes Balears seguim sent el territori de la UE amb la major taxa d’abandonament escolar i un dels llocs amb més alumnes repetidors. Quina pot ser la solució a aquesta xacra? Idò els claustres ho tenen clar: reducció de ràtios i augment del nombre de professors, entre altres coses (però ningú els fa gaire cas).
En aquest tema de la innovació educativa plou sobre mullat. L’ocurrència de les pissarres digitals no és més que una pedra en el camí de la “idiotització” de l’escola pública. M’explic. En aquests anys s'estan gastant milions d'euros en ordinadors, projectors i pantalles digitals que gairebé ningú demana. Un material utilitzat molt menys del que el seu preu podria donar a entendre, perquè els seus rendiments pedagògics són, en general, molt dubtosos. I és que la moda s’ha confós amb la innovació, i es prenen decisions sense cap base empírica o científica. Però alerta a dir-ho fort! Ningú pot posar en dubte el dogma de la innovació educativa. Si ho fas, ets un carca, un nostàlgic del libro de petete i odies l’alumnat perquè vols que s’avorreixi dins l’aula.
Ens instal·lam, així, en una greu paradoxa: vivim a un món on els pares insisteixen a controlar el temps que dediquen els seus fills a les pantalles, però a l'escola els donam una adreça de correu electrònic. Per embullar més la troca, molts centres educatius han substituït els llibres de text per Chromebooks, uns ordinadorets dissenyats per fer classe. Així, les famílies han de comprar un portàtil que costa 400 euros i només funciona amb el programari de Google. El negoci per a les multinacionals és rodó, creant nous consumidors amb la connivència de la comunitat educativa. D’això poc se'n parla i, sincerament, fa olor de corruptela dels de dalt.
El tema no és menor. Segons els estudis, un de cada sis alumnes és addicte a les pantalles. Davant això, els professors els obligam a utilitzar-les 5, 6, 7 o 8 hores al dia. En les ments dels joves, el món digital es converteix en un laberint que segresta l'atenció i la dirigeix cap allà on volen els que patrocinen els continguts. En lloc d'empoderar-los i fer dels estudiants protagonistes del seu aprenentatge, els adorm i els fa passius. És quasi com regalar tabac a la porta de les escoles.
Catherine l'Ecuyer, autora del llibre Educar en el asombro (Actual, 2012), recorda que l'OCDE ja va alertar que, “en general, els estudiants que utilitzen ordinadors de manera moderada a l'escola tendeixen a aconseguir millors resultats d'aprenentatge que els que els utilitzen poques vegades. Però els estudiants que utilitzen ordinadors molt sovint obtenen pitjors resultats, fins i tot després de tenir en compte l'origen social i les característiques demogràfiques dels estudiants”. Ara entenc per què a Silicon Valley proliferen les escoles sense tauletes ni ordinadors. Ells saben de què va la cosa.
Per què passa tot això? Davant aquest panorama en què s’estan prenent decisions descaradament contràries als interessos de la canalla, em ve al cap l’obra de Carlo M. Cipolla. Ell va dir al seu llibre Las leyes fundamentales de la estupidez humana (Crítica, 2013) que el món se’n va a la merda a causa de la gent estúpida. Aquest grupet, sense estructura ni guiament, està compost per aquells que causen danys a altres sense obtenir, al mateix temps, algun tipus de benefici. Deu ser que ens governen estúpids? Pot ser. Fins i tot les seves accions poden resultar perjudicials per a si mateixos. És per això què a les persones raonables ens resulta difícil comprendre aquest comportament irracional. Jo, sincerament, crec que la cosa va per un altre costat. Jo crec que als de sempre ja els va bé que l’escola pública degeneri, que acabem jugant a Candy Crush dins l’aula i formant generacions plenes d’ignorants. Mentrestant, ells faran negoci. Tot, clar, amb la connivència dels estúpids.
