Els voltors de l’habitatge ens sobrevolen
Que una empresa disposada a llogar habitacions de sis metres quadrats per 350 euros al mes arribi a les Illes Balears és, sens cap mena de dubte, un mal símptoma. Indica que el problema de l’habitatge no tan sols no és en vies de resoldre’s, sinó que cada dia està més podrit. Quan arriben els voltors, és que ja queda poc a fer-hi. Hi ha qui ho justificarà dient que són preus assequibles per als treballadors amb sous més baixos, com si el negoci fos gairebé una tasca social, però és la reducció del dret a l’habitatge a la mínima expressió. Que existeixin empreses d’aquesta mena i puguin tenir l’oportunitat de fer caixa és una derrota de tota la societat, i dels polítics que la governen.
Potser són voltors, però el problema de què s’aprofiten –l’encariment desorbitat de l’habitatge a llocs com Palma i Eivissa– no l’han creat ells. I l’única manera d’evitar que els ‘pisos rusc’ tinguin cap justificació possible és afrontar-ho de cara. Les mesures que s’han pres fins ara, des de la limitació del lloguer turístic fins a la persecució dels grans tenidors amb pisos buits, han fet curt, com a mínim per ara. Hi ha més causes que no aquestes que influeixen en l’encariment de l’habitatge, també cal comptar-hi l’especulació dels fons inversors i un model econòmic que canibalitza el seu objecte de negoci, el territori.
Els habitacles mínims per a ciutadans amb pocs recursos són una passa més cap a la degradació social. No ajuden la comunitat illenca a prosperar, sinó a l’inrevés. I els que els volen instaurar semblen disposats a fer el que calgui per treure’n doblers, ho deixen clar quan diuen que els “importa poc” la normativa i es vanten de saltar-se-la en altres ciutats.
