Quan jo era petit, l’únic màster que coneixíem es deia He-Man i era un tros d’homenot que lluitava per protegir el castell de Greyskull (o Calaveragrisa, per a aquells que també el vérem actuar en català) de les arts malignes d’un vilà que havia per nom Skeletor. Emperò les noves generacions sempre associaran aquesta paraula a Cristina Cifuentes, l’única persona que no té cap tipus de responsabilitat sobre el màster que teòricament va cursar a la Universitat Rey Juan Carlos. Han acomiadat la funcionària que, com el bon Jesús amb l’aigua i el vi, va transsubstanciar els no presentats en notables, ha dimitit una de les professores a qui falsificaren la firma, ha dimitit la subdirectora de l’escola de negocis que oferia el màster i han destituït del càrrec el director de la tesi desapareguda de la presidenta de l’assemblea de Madrid. Per efecte dominó, ha dimitit el secretari d’organització d’En Marea (el Podem gallec) perquè al web oficial del parlament va dir que tenia una enginyeria quan realment no havia acabat la carrera. Javier Maroto, company de partit de Cifuentes, ha corregit l’excés de rouge Valentino amb el qual havia maquillat com una porta el seu currículum. Pablo Casado, cosa grossa del PP a nivell nacional, també ha hagut de donar explicacions gràcies a les quals hem sabut que els seus estudis a Harvard es reduïen a un curs de quatre dies fet a Aravaca sota l’auspici de la universitat americana. Al PSOE n’hi ha més d’un –i més de dos– que està reformant el seu currículum a correcuita perquè els màsters i els postgraus que lluïen a les pàgines oficials no passen la prova del cotó del majordom de Tenn. I la universitat amb el nom del rei emèrit està quedant com el cul i els seus alumnes estan emprenyadíssims, i amb tota la raó del món, perquè llurs títols no valdran un gafet si porten la capçalera del campus que mai no va trepitjar Cristina Cifuentes.
I mentrestant, ella, com diuen a Madrid, viu tan 'pichi' perquè sap que el #Mastergate té molts de números de resoldre’s com el cas Mapau, que tan bé coneixem en aquestes illes nostres. Un cas en el qual pagaren aquells que menys culpa tenien i que només va derivar en conseqüències administratives per a tres funcionaris que a hores d’ara, no han aconseguit fer entendre ningú quin interès podien tenir ells a fer votar els morts i captar vots a l’Argentina i l’Uruguai perquè un partit determinat guanyàs a l’illa de Formentera, si no fos per ordre directa d’algú. Una mica, però només un poquet, com el cas de Cifuentes. Quin interès podia tenir la funcionària transsubstanciadora de la Juan Carlos I que Cifuentes acabàs un màster? Què guanyava el director de tesi d’aprovar una alumna que no havia posat un peu al tribunal examinador? Com diu Ana Pastor, aquestes són les dades, vostres són les conclusions. Ara sí, hem d’agrair al #CifuGate la neteja hagiogràfica que ha fet dels fulls de servei de molta de gent que ens comanda. És la teoria del ying i el yang xinès. Dins tot allò dolent, sempre hi ha una engruna de bondat, àdhuc de justícia poètica.
I parlant de poetes, el president Bauzá, com va fer el regent que caçava elefants amb dones que nomien Corinna, ha demanat perdó per haver-se absentat d’una votació cabdal per al futur d’aquest arxipèlag. Tant és que fos designat senador autonòmic amb la missió bàsica de vetllar pels interessos d’aquesta comunitat nostra. Cadascú es marca els seus objectius i les seves prioritats. Emperò jo l’entenc. Si tens una reunió a Egipte per resoldre altres temes que només toquen Balears de refilada, fa peresa posar-se les sabates i sortir del despatx per anar a l’hemicicle i votar perquè els conciutadans que et votaren puguin gaudir de les mateixes prebendes que Canàries.
Diuen que al seu partit estan emprenyats ferm amb ell. A un any de les eleccions, no es poden cometre aquest tipus d’errors (si no són voluntaris). No obstant això, si jo fos del partit per allò que estaria ben mosca és perquè encara hi hagi algú que pengi vídeos de disculpa en vertical. Quan hom vol ser un influenciador, i en Joserra ho és, no es poden cometre aquestes errades de principiant. Bé, ni aquest tipus d'errades ni oblidar-te d’anar a votar a favor d’aquells que et paguen les sopes. Però tot són estils.