Vota família, vota esclavitud femenina

D’ençà que la campanya electoral ha començat, he de veure cada dia, mentre esper l’autobús per anar a Palma, un cartell que diu “Vota familia”. Supòs que no cal especificar quin és el partit que anima a votar amb un eslògan com aquest, però perquè no quedin dubtes diré que les lletres estan impreses damunt un fons verd i que al centre apareix un mascle, ben barbut, amb una bandereta d’Espanya. A banda de moltes altres coses, el missatge em genera, cada dia, les mateixes tres preguntes: Què vol dir votar família? Per què, família? I quina família?

Supòs que totes tres es contesten alhora i que la resposta és, en definitiva, la família heteropatriarcal tradicional, perquè és l’únic engranatge que fins ara permet mantenir un sistema de cures gratuït –abastit amb padrines, mares i germanes–, i votar tot això vol dir perpetuar l’esclavitud d’una part de la població, la femenina. Continuar enaltint aquesta estructura tan primitiva –en què qui cuida la cova i els membres que hi viuen continua sent la dona– no només em sembla una manca absoluta d’ambició i una mostra de covardia, sinó que suposa una falta de respecte cap als drets humans.

Les dinàmiques que encara prevalen a la família tradicional són el millor aliat d’una força política que no pretén la igualtat de condicions de les persones i que, a més, no vol fer la feina que té encomanada qualsevol govern, que és cobrir les necessitats més bàsiques de la societat. Fins ara, l’engranatge familiar s’ha encarregat de rentar la roba bruta a casa i posar pegats a totes les mancances dels sistemes educatiu, sanitari i social, en general. Ara, però, podem denunciar que tota aquesta responsabilitat ha recaigut sempre damunt qualsevol dels subjectes femenins de la família, ja sigui fer-se càrrec d’un fill amb necessitats especials, d’un germà amb problemes mentals o d’una padrina sense recursos econòmics.

Per això, cada dia que llegesc “Vota familia” pens en totes les dones que votarien tantes altres coses abans que família, perquè aquesta sí que no hem tingut mai l’oportunitat de triar-la, per molt que intentin fer veure que sí i que cal lluitar per ella. Pens en totes les mares que votarien ajudes de dependència dignes, en totes les germanes que votarien una salut mental a l’alçada dels problemes o les filles que votarien habitatges socials a l’abast de tothom. La família no és, ni pot ser, la solució a tots els nostres problemes.