Una votació clau

Les properes eleccions tenen un caràcter especial degut a una sèrie de circumstàncies que val la pena no oblidar. En primer lloc, la convocatòria inesperada en època de vacances, fruit dels resultats d’unes altres eleccions celebrades fa unes poques setmanes, però que no en són una simple repetició, sinó molt més importants. En segon lloc, coincideixen en un moment en què vivim una situació social molt estressada, fruit d’un seguit de reptes ecològics, sanitaris, energètics, tecnològics, bèl·lics i de gestió de la informació; molts d'aquests reptes els coneixem des de fa anys, però recentment s’han accelerat i agreujat, i hem tardat molt a prendre mesures per fer-hi front. I en tercer lloc, perquè estem, sense voler admetre-ho, patint encara les conseqüències de la crisi financera que es va gestar en la darrera dècada del segle passat, que va esclatar en la primera d’aquest, que ha enfosquit molt les perspectives de futur per a una part molt important de la població, que ha engendrat en la classe mitjana i baixa, i en molts joves i adolescents, una barreja de desorientació, de passotisme i de rebel·lió respecte dels poders polítics, i que ha creat una creixent polarització ideològica, un xic cap a l’esquerra però sobretot cap a una dreta que enyora situacions que sortosament havíem deixat enrere fa ja uns 50 anys, i que ara alguns voldrien revifar. Les freqüents i vergonyoses anècdotes de tots els debats electorals em preocupen força. 

1. La deformació de la realitat. L’element clau d’unes eleccions, per poder decidir el vot, són les orientacions i els programes de mesures que ofereixen els diferents grups polítics. Evidentment, les mesures són el resultat d’una anàlisi i d’un diagnòstic de la realitat actual. Els partits tenen el dret de proposar a la societat anar cap a situacions diverses en funció de les seves ideologies i prioritats, però el que és inacceptable és que la discussió no sigui sobre les mesures, sinó sobre discrepàncies rotundes en l’anàlisi i el diagnòstic. Hi pot haver matisos a l’hora de valorar-la, però la realitat és una. Estem assistint a unes disputes sobre on estem basades en un seguit de veritats a mitges, quan no de pures mentides, amb l'única finalitat de desqualificar els rivals. La disputa sobre la veritat o la mentida ha ocupat una part importantíssima dels debats, i això és profundament trist. La presència d’aquesta “doble i falsa realitat” fa que les propostes que escoltem perdin tota credibilitat.

2. Les valoracions personals. Resulta trist i desagradable veure com en els debats es passa de la crítica política a la desqualificació personal introduint aspectes que no tenen res a veure amb la política. La valoració dels candidats és necessària i important pel que fa a les seves aptituds per poder gestionar adequadament unes actuacions de govern, però a vegades s’hi barregen atacs sobre aspectes personals, o d’un altre tipus, que arriben a l’insult, que desacrediten i fan inútil tot el debat.  

3. Mirar enrere o mirar endavant. Criden l’atenció tres tipus d’actituds que tenen a veure amb les actuacions de futur. Uns expliquen que en els propers anys cal continuar i aprofundir les mesures que ja s’han anat prenent i que han millorat la situació darrerament; d'altres prometen clarament que eliminaran moltes d’aquestes mesures, que consideren que són en part les culpables de la situació actual, i d'altres fins i tot actuen d'una manera que demostra que els agradaria tornar a temps passats, sense voler entendre que els nous reptes han fet canviar molt la realitat i que és imprescindible adaptar la política a uns nous problemes i a una nova etapa.  

4. La justícia social i la reordenació territorial. Crec que en aquest moment l’estat espanyol ha de fer front, entre d'altres, a aquests dos grans reptes. En el camp econòmic i social, les dues primeres dècades del segle van veure augmentada la pobresa i les desigualtats, i en el camp estrictament polític cal trobar una millor solució per gestionar la presència de diferents nacionalitats a dins de l’Estat. Això només serà possible si els resultats d’aquestes eleccions permeten la continuïtat d’una política moderada de centreesquerra que continuï afavorint el creixement de l’economia amb una important reducció de les desigualtats, i la constitució d’un govern que sigui capaç d’entendre la força de la voluntat dels pobles català i basc, que penso que acceptarien la recerca de solucions polítiques i de finançament de caràcter federalista, abandonant camins d’enfrontament i de trencaments impossibles. Crec que seria molt perillós per a la convivència pacífica la translació en l'àmbit del govern estatal de coalicions que hem vist aparèixer aquests darrers dies amb elements de radicalització. 

És molt important, jo diria que és una obligació, anar a votar encara que no sigui amb gran entusiasme per evitar la pujada de la dreta i, sobretot, de la ultradreta, i per propiciar un període en què veiéssim coalicions de govern i pactes polítics i de nou finançament que es produïssin especialment al voltant de l'espai socialista i del centreesquerra. Esperem-ho.