Confesso el meu vot
Votaré per algú que posi el coneixement al davant; una mica al davant també de la ideologia. Per algú que estimi la seva ciutat i el seu país. Per algú que tingui un punt d’utopia en els seus plantejaments i molt de pragmatisme i eficàcia en l’execució. Per algú que cregui en el progrés tècnic i social. Per algú amb ambició i que pensi a anys vista, mirant al futur. Per algú capaç tant d’enfrontar-se als poders a l’ombra com a l’opinió popular adotzenada: que no tingui por d’anar a contracorrent, però que alhora sàpiga pactar amb la realitat. Per algú disposat a treballar obsessivament, honradament. Per algú com Cerdà.
Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876) és el pare mundial de l’urbanisme modern com a ciència aplicada i el pare de la Barcelona contemporània. Si prescindim dels mateixos candidats, ha estat el nom propi més citat de la campanya. Per a aquest home del XIX, federalista progressista, la política va ser un mitjà per tirar endavant la seva idea de ciutat, que era una idea de societat igualitària. No va ser un home popular en el seu temps, es va arruïnar per fer possible l’Eixample i durant gairebé un segle la història el va castigar. El seu pla per a la capital catalana, imposat des de Madrid (on havia estudiat i hi tenia bones connexions), des de l’inici i durant dècades va ser desvirtuat, criticat i tergiversat pels barcelonins. Personalitats com el gran arquitecte modernista i polític conservador catalanista Puig i Cadafalch el van vilipendiar. Avui, l’Eixample és la nineta dels ulls d’una ciutat admirada al món.
Cerdà era enginyer. El Col·legi d’Enginyers de Camins el té com a referent i, de fet, promou que se li aixequi una gran escultura a la plaça de les Glòries (el nom sencer és plaça de les Glòries Catalanes). Cerdà és una glòria catalana, un català universal. Hi ha un pacte firmat amb l’actual consistori per fer-la realitat. Sigui qui sigui el pròxim alcalde, estaria bé que aquest compromís es mantingués. La plaça Cerdà mai ha fet justícia al personatge. Les Glòries era el nou centre que ell va imaginar per a Barcelona. Ara que ja tenim els túnels fets i que s’ha de tornar a enjardinar, és el moment de retre-li el reconeixement que mereix. Només a Centelles, la seva vila natal, hi té una escultura. Ell, que volia "ruralitzar" la ciutat, estarà molt bé en el nou entorn paisatgístic que s’ha dissenyat per a les Glòries.
Mantenir viva la memòria de Cerdà és una garantia de futur. Si en cada debat urbanístic, davant de cada repte o cada problema, ens preguntem què hauria fet Cerdà, tindrem menys possibilitats d’equivocar-nos. No es tracta de sacralitzar-lo, sinó d’invocar el seu esperit innovador, científic, audaç i pràctic. La seva quadrícula de xamfrans octogonals no és fruit d’una genialitat estètica, sinó que respon a un programa conceptual madurat, pensat fins al detall. Cerdà era un optimista tecnològic compromès amb la millora social. Tal com explica en la introducció de la seva monumental Teoria general de la urbanització (1867), l’impuls inicial li va venir de ben jove quan va veure per primer cop a Barcelona una màquina de vapor en acció en una indústria, que després ell mateix experimentaria en un vaixell i, més endavant, en un tren. El vapor i l’electricitat van estimular-lo en el seu afany de canvi per alliberar Barcelona de la cotilla de les muralles i l’amuntegament insalubre. Higienisme i progrés.
Des d’aleshores ha plogut molt. L’urbanisme és una disciplina perfectament homologada. I torna a ser necessari que les ciutats respirin aire net. Cerdà, que avui imaginaria la Barcelona metropolitana i la Catalunya ciutat, fliparia amb les energies renovables, els vehicles elèctrics, la intel·ligència artificial... Ho posaria tot a treballar al servei de la millora humana i urbana. No renegaria de cap avenç. Sí: a Barcelona, i a totes les nostres ciutats i pobles, ens calen homes i dones que "mirin de tocar de peus al cel", com el retratava ja fa tres dècades l’enginyer Albert Serratosa citant Pere Calders.
